La mort en captivitat del dirigent opositor rus Alexséi Navalny deixa un testimoni que no es pot fer callar: per a l’ésser humà, viure no és només existir, sinó la possibilitat d’escollir; és el desafiament i obligació de construir una història dotada d’algun sentit. Amb la seva mort, Navalny ens fa pensar en el sentit de la vida.
Jorge Luis Borges, en un relat d’El Aleph, va escriure que «qualsevol destí, per llarg i complicat que sigui, consta en realitat “d’un sol moment”: el moment en què l’home sap per sempre qui és». Per Navalny, aquell moment possiblement va arribar quan va tornar a Rússia a principis de 2021 sabent que el president Vladímir Putin hauria ordenat el seu assassinat. No estava lluny de la decisió que va prendre Jesús al pujar a Jerusalem.
Durant la farsa del judici al que va ser sotmès el 2021, Navalny va explicar davant del tribunal la motivació més pregona que el portava a fer el que estava fent i que el portaria a la mort:
“Si vol, li parlo de Déu i la salvació. Elevaré al màxim la veu del meu cor trencat. El fet és que soc cristià cosa que normalment em posa en el punt de mira de la Fundació Anticorrupció per a burlar-se’n, perquè la majoria de la nostra gent és atea i jo també vaig ser un ateu bastant militant. Però ara soc creient i això m’ajuda molt a escollir les meves accions, perquè tot es torna molt, molt més fàcil. Tinc menys incertesa, perquè hi ha un llibre la Bíblia on, en general, està escrit més o menys clarament quina decisió prendre. Per descomptat, no sempre és fàcil seguir aquest llibre, però ho estic intentant”.
Navalny va proclamar davant del jutge quin era el passatge de l’Evangeli que el guiava en aquells moments de repressió i estar a punt del seu assassinat:
“Benaurats els que tenen gana i set de justícia, perquè seran saciats”. I va afegir: “Sempre he pensat que aquesta benaurança en particular és, més o menys, el que ha guiat la meva acció”. Va continuar:
“No me’n penedeixo d’haver tornat ni del que estic fent. Està bé, vaig fer el correcte… En aquest moment difícil, vaig fer el que em demanava la benaurança i no vaig trair el que Déu ens diu… Som un país molt infeliç… No n’hi ha prou que Rússia sigui lliure, Rússia també hauria de ser feliç. Rússia serà feliç”.
Navalny ja és llavor cristiana. Amén.
