Divendres Sant, Divendres de Passió. Al Carme la Passió de Crist es rememora dada any després de l’Ofici litúrgic amb la representació de la Passió de Lleida. Enguany hi han assistit dos regidors de la Paeria.
Per catorzena vegada consecutiva tot el temple s’ha quedat petit. S’ha convertit novament en un gran teatre on els actors i el públic interactuen constantment. El presbiteri simulant un espai escènic sense teló, on els tres graons que el separen de l’única nau són un límit imprecís i variable on se situen el grup de nens i nenes de la catequesi; ells fan a la vegada d’actors espontanis i de públic atípic al llarg de la representació.
Per catorzena vegada consecutiva els actors de TOAR han fet una actuació magistral. Podríem pensar que la única representació anyal de la Passió de Lleida, en el mateix espai i el mateix dia de Divendres Sant, començant puntualment a les 7:15 de la tarda, on s’escenifica la mateixa història, amb els mateixos personatges, amb el mateix final, ja conegut, només és la repetició d’un mateix guió… Ben al contrari. Una vegada més el director de TOAR, Enric Castells, i els actors del grup teatral han posat la seva capacitat de superació, el seu esforç i el geni creatiu i audaç al servei d’una magnífica recreació escènica del drama de la Passió.
Enguany Agustí Guasch ha esdevingut tota una revelació en la seva faceta artística per l’extraordinària interpretació de Ponç Pilat. La seva figura menuda ha capgirat la imatge d’actor còmic a la que ens tenia acostumats en la interpretació de Carquinyoli als Pastorets de Lluís Millà, al donar vida i força a la complexa i subtil personalitat del representant de l’autoritat de Roma que signa la sentència de Jesús desoint el dictat de la seva consciència.
Jordi Vivas ha estat, lògicament, el més ovacionat. Novament s’ha endinsat en el personatge de Jesús amb aquella naturalitat que només és fruit d’una acurada preparació, expressant-se amb gran convicció en l’amplia riquesa de les actituds sensibles de Jesús: en la dolcesa amb els infants, la fermesa de la veritat, el sentiment de solitud i d’abandó, l’agonia, la passió, la mort, la resurrecció… Una actuació estelar!
En conjunt, un inmillorable treball en equip perfectament coordinat i posat en escena. “Admiració” i “gràcies” són les dues paraules amb les què Mossèn Joan resumia la seva percepció del gran espectacle que ens havia commogut profundament, i que “res té que envejar a la seva ‘mare’ la Passió de Cervera”.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
