Homilia diumenge 1r de Quaresma
Reflexió: Quaresma, un pas més.
1. La quaresma, temps propici
Torna de nou la quaresma. De fet cada any és nova. Ens ofereix un temps de gràcia, de conversió, que ens permeti renovar la nostra vida i ser millors, i ens prepari per la gran festa de la Pasqua. Pels grans esdeveniments eclesials cal preparar-nos amb temps.
El Papa Benet XVI en el missatge que ens adreça a tots els cristians en l’inici de la Quaresma ens insinua que aquests quaranta dies han de ser
- Una oportunitat per a reflexionar
- Un temps propici per renovar el nostre camí de fe
- i un itinerari marcat per l’oració i el compartir
Iniciem aquest itinerari amb il•lusió i esforç, ja que la nostra vida és una lluita contínua.
2.- Jesús va anar al desert i “va ser temptat per Satanàs”
Jesús, com nosaltres, va ser provat: va sentir a força del mal que intentava desviar-lo del seu camí. Se’ns proclama avui la versió de Marc (1,12-15)
També el Papa en el citat missatge ens va descobrint diverses temptacions que podem tenir els cristians actuals.
- La indiferència davant la vida dels germans; mostrar-se estranys davant la seva realitat personal. Reflecteix aquesta temptació la resposta de Caín davant el crim del seu germans Abel: "Sóc jo el guardià del meu germà?" En el fons,es tracta de manca de fraternitat, que comporta veure l’altre com "un alter ego" (un altre jo), a qui el Senyor estima infinitament. Aquesta temptació ens posa en guàrdia davant el perill d’una espècie de "anestèsia espiritual" que ens deixa cecs i insensibles davant el sofriment dels germans.
- Viure només de pa. La riquesa material i la sacietat; anteposar els propis interessos i les pròpies preocupacions a tota la resta. Les nostres coses i els nostres problemes mai han d’absorbir el nostre cor fins al punt de fer-nos sords al crit del pobre.
- Veure l’estella a l’ull dels altres i no veure la biga del nostre. Estem habituats a mirar cap a fora i ens costa mirar endins. Qui és molt exigent amb si mateix, serà molt condescendent amb el proïsme, sense oblidar l’obligació que tenim tots de corregir-nos, com ens ho recorda Sant Pau: "Si algú és sorprès en alguna falta, corregeix-lo amb esperit de mansuetud, i cuida’t de tu mateix , doncs també tu pots ser temptat".
- Viure "la meva vida", oblidant que som membres d’una comunitat, civil i eclesial. Oblidem que l’altre ens pertany. La seva vida i la seva salvació tenen a veure amb la meva vida i la meva salvació. Tant el pecat com l’amor tenen una dimensió social, especialment en el cos eclesial: "Que tots els membres es preocupin els uns dels altres" (Sant Pau).
- Negar-nos a "comerciar amb els talents" que se’ns han donat. Tots hem rebut riqueses espirituals o materials per al nostre bé i el bé dels altres. La nostra tendència és "afluixar", la tebior, sufocar la força de l’Esperit. En la vida de la fe, qui no avança, retrocedeix. "Semper magis" (sempre més), insistirà Sant Ignasi de Loiola.
3.- Consigna del Papa per a aquesta Quaresma: Sentir ”la urgència de posar-se a competir en la caritat”, en el servei.
I el lema: "Fixem-nos els uns en els altres per estímul de la caritat i les bones obres”.
Preparem el nostre pla per a la quaresma i que doni sentit a aquesta ascensió cap a la Pasqua.
4.- Pregària: Ens pot servir un himne de Quaresma que es resa en el llibre de la litúrgia de les hores.
Oh Senyor, quantres vegades
el maligne he escoltat
I he volgut, en ma feblesa ,
de les pedres fer-ne pa!
A la taula del platxeri
m’ha plagut banquetejar,
oblidant que el pa de vida
Sols en vós el puc trobar.
M’ha pujat dalt del pinacle
de la meva vanitat
fent-me creure que podia
prescindir de la vostra mà.
Ara sol, sento l’angoixa
de la meva pobretat:
si em neguéssiu l’adjutori
he de caure daltabaix.
M’ha portat dalt la muntanya
per senderes de pecat,
de domini i de grandeses
amb el cor assedegat.
Oh Déu meu, des de la cima
feu-me veure cims més alts;
Déu-me vós desig i forces
d’escalar la santedat.
Jesús va ser temptat
