Diumenge primer d’Advent, 27 de novembre de 2011
Reflexió: Advent… comencem de nou!
I.- Introducció:
L’advent té l’atractiu de tornar a començar: estrenem un nou any litúrgic o cristià; és un temps breu -quatre setmanes-.
Es una “torrentada d’aire nou i fresc que vol escombrar totes les pors, endur-se ben lluny les nostres tebieses, ganduleries, mesquineses, fraus i covardies”.
No podem deixar passar aquests temps amb banalitats, distrets o indolents, sense posar-nos a caminar decidits pel camí que Crist ens ha insinuat.
Se’ns proposa, doncs, un esforç assequible, conscients que totes les hores de cada dia es poden convertir en instants d’eternitat.
L’advent té com a horitzó les festes de Nadal.
II.- Com hem de viure els cristians aquest temps d’Advent?
En la pregària hem dit que volem acollir la vinguda del Senyor “acompanyats de les bones obres”. Les bones obres solen tenir unes arrels que podríem anomenar ‘actituds’. Us en assenyalo dues:
1. Una primera actitud per acollir bé a algú que esperem és tenir ganes de que vingui i, encara millor, sentir-ne necessitat. Isaïes que és el profeta típic d’Advent ho ha expressat així, des d’una situació trista i dolorosa de la història d’Israel: “No hi ha ningú que invoqui el vostre nom”…”Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!”.
Hem vist moltes vegades la imatge de Jesús arribant a un portal i dient: “Estic a la porta i truco”.
2. Una altra actitud molt important i molt pròpia del temps d’Advent es començar de nou i renovar-nos. Sant Agustí deia: “Tinc por que la gràcia de Déu passi de llarg”. Per això:
- Cal renovar el nostre cor: Amb ocasió del 25è aniversari de la trobada dels representants de les religions a Assis, el Papa Benet XVI ens convidava a afavorir el diàleg entre persones “amb la finalitat que la rancúnia doni pas al perdó, la divisió a la reconciliació, l’odi a l’amor, la violència a la bondat i en el món es doni pas a la pau". Això és “l’esperit d’Assis” que ha d’allunyar el perill d’acostumar-nos a una lògica de l’odi, l’enfrontament i la prepotència
- Cal col•laborar en la renovació del nostre món. Un compromís per millorar la realitat dels menys afavorits, defensar la justícia del humils, posant-nos com Jesús al costat dels pobres.
Crist ve a nosaltres de mil maneres, «en cada home i en cada esdeveniment» (Prefaci III d’Advent). Sabem reconèixer-lo amb fe i rebre’l amb amor? - Cal viure amb més intensitat l’Eucaristia dominical.
Aquí no només esperem el Senyor sinó que ja de fet el rebem i l’acollim. Si Jesús diu: Estic a la porta i truco (Ap), què espera de nosaltres. Què vol dir obrir-li?
Programem el nostre treball d’Advent. Jesús espera molt de cadascú de nosaltres.
III.- Pregària:
“Senyor, concediu als vostres fidels d’acollir amb bones obres la vinguda del vostre fill Jesucrist”.
Desperteu, vetlleu!
