Diumenge 30è de durant l’any, 23 d’octubre de 2011
Jornada del Domund : «També Jo us envio a vosaltres» Jn 20,21
Reflexió: Vides Plenes i vides buides
1.- Un autor ens recorda aquesta expressió. Hi ha vides que quan se n’han anat d’aquest món ningú no les recorda perquè no han fet res que valgui la pena; sols deixen darrere seu un rastre de escuma com em vaixells en el mar. Però hi ha vides plenes, que deixen petjades fondes que poden seguir els qui venen darrere.
De què depèn que una vida sigui buida o plena? Jesús a l’evangeli ens dóna una resposta. Allò que dóna sentit a la vida es estimar. Estimar Déu amb tot el cor i els altres com a nosaltres mateixos.
2.- L’amor a Déu
L’amor a Déu està marcat per la totalitat. Ell és l’Absolut i, a més a més, el Pare. A Déu hem d’estimar-lo amb tota la nostra persona: l’home sencer, amb totes les seves capacitats, amb tot el seu temps, amb tots els seus béns… Es tracta d’agrair tants dons que rebem de la seva bondat, escoltar-lo, deixant que la seva Paraula ens transformi, fent la seva voluntat a cada instant. «Faig sempre allò que agrada al Pare». confiar en Ell, deixar-nos tocar i escalfar pel seu amor: «Ningú que s’acosta a Déu – diu Sant Teresa- queda igual com estava».
3.- Amor al proïsme
I el segon manament, és «semblant» a aquest. El punt de referència i la norma de comportament és «com a mi mateix» Hi ha un gran contrast entre les atencions envers el proïsme i envers nosaltres mateixos. Perquè estimar el proïsme és fer-li tot el bé possible. Crist encara va més enllà: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat», és a dir, «fins a l’extrem». Es tracta de mirar el proïsme amb ulls nous. Amb els ulls de Déu. Ulls que “a més de veure les coses externes que necessita, ofereix la mirada d’amor que tothom espera”. Ulls de disculpa, de benevolència, de comprensió, de perdó, d’ajuda efectiva, com la del bon Samarità. “Posar-nos en la pell de l’altre”. Que els altres puguin tenir tot allò que jo valoro: afecte, diners, possibilitats culturals, laborals i socials, seguretat, vivenda, estimació, companyia,… I puguin rebutjar tot allò que jo rebutjo.
4.- El Domund, una oportunitat per aprofundir en aquesta reflexió.
Es tracta de la Jornada Mundial de les Missions. L’expansió de l’Església arreu del món. El desig d’acompliment del manament del Senyor: “Aneu a tots el pobles”. La comunitat cristiana que s’alimenta del l’amor de Déu ha de ser expansiva. La fe només s’enforteix quan la donem.
Sant Pau a ala segona lectura, parlant de la comunitat de Tesalònica, ens presenta un model d’església.
«Vareu acollir la Paraula entre tanta lluita amb l’alegria de l’Esperit Sant». La força de l’Esperit Sant es va manifestar en que van acollir la Paraula plens d’alegria malgrat les dificultats. Accepten a Crist sense condicions, sense avantatges humanes, disposats a perdre-ho tot per Ell. I és que la nostra fe no és ferma fins que no ha estat provada, mentre no hem patit per Crist i per l’evangeli. «Així heu estat un model per a tots els creients»… «La vostra fe en Déu havia corregut de boca en boca, de manera que nosaltres no teníem necessitat d’explicar res». Un grapat d’homes transformats per Crist, joiosos de patir per Ell: aquest és el signe necessari perquè l’evangeli regni en molts cors i es propagui per tot arreu. ¿Serà això el que està fent falta avui? ¿Ens animem a ser missioners en les nostres comunitats? Si ho fem així, hi haurà missioners que surtin a estendre del Regne de Déu en altres indrets.
5.- Una guinda i consell pràctic
Charles de Foucauld que va passar els seus anys entre els tuaregs del Nord d’Àfrica tenia gravada en el seu despertador aquesta frase: “És l’hora d’estimar”. Era el primer missatge en desvetllar-se pel mati.
Deixem petjades positives i inesborrables. Només estimant la nostra vida tindrà sentit.
6.- Pregària: “Que vingui a nosaltres el vostre Regne, Senyor.”
Estimeu Déu i els germans
