Diumenge 19è Ordinari, 7 d’agost de 2011
Reflexió: “No tingueu por”
Introducció
Continuem la lectura de l’evangeli del diumenge passat: Jesús després de la multiplicació dels pans es presenta als deixebles en un mar esvalotat.
Cada celebració ens ofereix una lliçó i una gràcia particular. Avui podríem descobrir i demanar el gran do de la pau interior, tan necessària per a tot i tan fàcil de perdre, per la nostra manera de ser imperfecta i per les circumstàncies en què ens movem de vegades tan contràries. Que el Senyor ens concedeixi la gràcia d’aquesta pau, que sempre podem conrear o recuperar com ens ensenyen les lectures d’avui.
1.- Elies, un profeta fogós.
Déu li ensenya a calmar el seu temperament i saber trobar a la pau i en el silenci. Subratllem la paraula pau. Elies està cansat, ho vol deixa tot. És l’únic profeta que encara es fidel a Déu; li toca nadar a contracorrent; ho té tot en contra. Però en la dificultat busca la presència del Senyor. Puja a la muntanya per trobar-se cara a cara amb el Senyor.
I no es troba amb Déu enmig de l’huracà, ni en el terratrèmol, ni en el foc, sinó en la simplicitat d’un oreig suau. “Després es va escoltar un xiuxiueig. Elies, en sentir-ho, es va cobrir el rostre amb el mantell i va sortir a l’entrada de la gruta". És davant de la presència del Senyor on Elies troba consol.
2.- Els deixebles, al mar de Galilea, ho estaven passant malament. No tenen pau, perquè el vent els era contrari.
Remen i remen… les onades se’ls mengen. Hem de llegir constantment la nostra vida a la llum d’aquestes experiències. Vents contraris són els nostres dubtes, preguntes , desànims, pors, necessitats i problemes aparentment insuperables…
3.- Jesús, després de llargues hores dedicades a la multitud, sap trobar un moment de repòs anímic i corporal, de pau interior per separar-se de tots i pregar al seu Pare. Després arriba on és la dificultat i ens ajuda , fins i tot, amb mitjans insospitats. I ens diu: “No tingueu por, que sóc jo”. Es propi de Jesús asserenar els cors i retornar la pau als esperits. Mai no deixarà de donar-nos la mà, com a Pere: “a l’instant Jesús li donà la mà. “Quina poca fe! Per què dubtaves?” i el vent amainà.
4.- Nosaltres necessitem sentir Jesús, que ens porta pau: "Ànim, sóc jo, no tingueu por". Hem de repetir, per una banda, l’actitud de Pere per recuperar la pau i, d’altra banda, la de Jesús per comunicar pau:
a) Copiar l’actitud de Pere: Ens hem de agafar a Jesús, quan ens falta pau i esperança. Si deixem que Jesús entri en la nostra vida, si és el nostre company de camí, si li obrim el nostre cor, si escoltem la seva veu, si ens deixem omplir del seu amor i de la seva tendresa… superarem els nostres temors, dificultats i recobrarem la pau. "En pujar a la barca, va amainar el vent".
b) Copiar l’actitud de Jesús: Per la nostra banda, hem de allargar la mà i fer créixer l’esperança a tantes persones necessitades d’afecte, d’ajuda, de confiança, de pau. Els altres han de trobar a Jesús en nosaltres. Nosaltres som prolongació de Jesús.
4.- Pregària
“L’oració és l’arribada de l’aire suau que ens retorna i ens sosté ferms sobre la mar embravida. Quan les turbulències ens sacsegen, i les temptacions ens turmenten i les preocupacions ens corsequen; famolencs i assedegats, afligits i abatuts, alegres i contents… sempre , sempre, és imprescindible l’oració, i ha de passar per davant de tot en la nostra vida. Com Elies ens cal experimentar Déu en la remor suau del silenci… Com Jesús ens ensenyarà a caminar serens sobre l’aigua revoltada, sabent que , si preguem, Jesús sempre surt al nostre costat”. (De Missa Dominical)
“Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació”.
Amb la fe no t’enfonses
