Diumenge 17è Ordinari, 24 de juliol de 2011
Reflexió: Quin és el teu tresor
El Senyor digué a Salomó: “Digue’m què vols que et doni?"
Que respondríem nosaltres si el Senyor ens fes aquesta pregunta?
1.- La balança
Una vegada en una reunió m’adonava que els criteris que més influïen en tot el que s’anava tractant, en la manera de pensar, de decidir.. eren d’aquesta índole: ‘No ho faig perquè costa molt’ ‘És que no em ve de gust’ ‘Ho faig així perquè tots ho fan’ ‘No vaig perquè no va ningú’ … Per fer-los pensar els vaig dir: Jo tinc una balança plegable invisible. Quan he de decidir què he de fer, trec la balança i poso en un platet: el que em ve de gust, el que els altres fan, el que menys costa, etc.; i, després, poso en l’altre platet quina és la voluntat de Déu en aquell tema. Dit d’una altra manera, què faria Jesús si estigués al meu lloc? Doncs bé aquest platet pesa per a mi infinitament més que l’altre. Per tant em decideixo a fer el que agrada a Déu, recullo la meva balança i procuro no desviar-me ni per les meus gustos ni pels altres. Té això alguna cosa a veure amb les lectures d’avui? Ho veurem.
2.- A la primera lectura hem sentit la pregària que va fer Salomó i el que li va respondre Déu. Salomó considera que el veritable tresor és aconseguir un cor intel•ligent i savi que pugui fer justícia i destriar el bé del mal; és a dir, saber agradar a Déu encertant en el compliment del seu deure. A Déu li va agradar la resposta perquè havia donat més importància a això que a la salut, al benestar, a la riquesa, als dominis i a l’èxit.
3.- El salmista proclama que la llei del Senyor és el veritable tresor. Tot escoltant li anàvem repetint a Déu que el que volem per sobre de tot és fer la seva voluntat. Li hem dit: "Quant estimo la vostra llei, Senyor". I després hem utilitzat la balança dient: "Més estimo jo els preceptes de la teva boca, que milers de monedes d’or i plata …. Jo aprecio els vostres manaments, més que l’or puríssim ". Hi estem d’acord?
4.- A l’Evangeli se’ns invita a ser buscadors del tresor amagat:Jesús. I ens ho explica amb dues paràboles: el tresor amagat i la perla preciosa. Les dues coincideixen en que hi ha una cosa de tant valor que per ella val la pena sacrificar-ho tot, fins i tot la mateixa vida. Aquest tresor i aquesta perla, que hem de valorar per damunt de tot i que en la seva comparació tot el demés perd importància i interès: és Jesús mateix. Sant Pau ho va dir així: "Tot el que per a mi eren guanys, ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor". Tot ens ha de semblar poc comparat amb saber-nos imatges vives de Jesús.. : "Déu ens destinà a ser imatges del seu Fill”, ser una còpia de Jesús, identificar-nos amb ell.
5.- Aplicació pràctica.-
En qualsevol circumstància el cristià – recordeu allò de la balança- no es pregunta si això em ve de gust, si costa, si els altres ho fan així o no… Només es pregunta: es agradable a Déu? Què faria Jesús en el meu lloc, en aquestes circumstàncies? Aquesta és l’essència de la vida cristiana.
Tinguem-ho present en tot el nostre actuar d’aquesta setmana. "Déu ens destinà a ser imatges del seu Fill". Si no hem trobat aquest tresor la nostra vida queda empobrida.
6.- Pregària: "Senyor Vós sou el veritable tresor i la perla fina. Doneu-nos llum per descobrir-la i constància per cercar-la, atent sempre a les opcions de vida que brollen de l’autèntica saviesa” .
Descobreix el tresor de saber que Déu t’estima
