DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Diumenge 12 ordinari – cicle B

Les lectures ens parlen avui de tempestes, ventades…

Qui no hi veu un símbol dels nostres temps.

· temps difícils per la humanitat, per l’Església, per cada u de nosaltres…,

· tempestes de guerres, fam, calamitats…..

· tempestes d’opinions, desorientacions, de rebel·lió, de dubtes…

Però sobre tot ens parlen de Déu que és present en la tempesta.

· De vegades, d’una forma clara -Job- com el Déu que domina les forces de la natura, els núvols, la boira, el mar…

· Però moltes vegades -massa?- com aquell que dorm -Evangeli- semblaria que no hi és. o que no l’importa la nostra por i problemes del món.

¿Hi és o no hi és? És el crit de molts. Que dubten de la presència de Déu davant les dificultats i problemes de la vida i del món.

Senyor, no veieu que ens enfonsem? És el crit d’altres. No dubten de la presència, però dubten de la providència i de l’amor de Déu.

Aquí hi som reflectits molts de nosaltres: dubtem de la providència i amor de Déu.

· No creiem que Déu governa el nostre món… i que se’n sortirà…

· No creiem que l’Esperit Sant assisteix l’Església… i que anirà endavant…

· No creiem que els mals físics i morals que potser tenim a casa i al cor… tenen una missió redemptora i que Déu en traurà un gran bé…

· I per això tenim por … com els apòstols…

Jesús va calmar la tempesta.. Es va fer una gran bonança…

· Però Jesús va reprendre els apòstols: ¿Per què sou tan porucs? ¿Encara nos teniu fe?

· El més important d’aquell dia no va ser la bonança, sinó l’augment de la fe…

Sí, podem demanar-li bonança, solucions…, però sobretot fe.

Quan li direm a Déu: Fes el que vulguis de mi… Jo sé que m’estimes.
Jo sé que tot serà per a bé.
- Prosperitat o adversitat: el que vulguis, Senyor…
- Aplaudiments o persecució: el que vulguis, Senyor…
- Alegries o sofriments: el que vulguis, Senyor…
- Però dóna’m fe, molta fe; confiança total, amor.