Diumenge 6è de pasqua – cicle B
Ciri Pasqual. La llum de la pasqua il·lumina tota la vida, en tots els seus aspectes.
Crist ressuscitat fonamenta la fe, la nostra esperança.
Podem esperar -en mig de tots els desastres i dificultats personals i col·lectives- perquè Crist ha ressuscitat.
Crist ressuscitat ha fet i farà que l’amor triomfi sobre l’odi. Ens dóna força per estimar i perdonar. També avui.
Venim aquí a l’església per celebrar la resurrecció de Crist,
venim a que ens il·lumini el camí,
venim a rebre la força, la llum, la joia…
venim a estretir els llaços d’amor entre tots nosaltres, deixebles de Jesús.
Déu és amor. Déu ens estima. Tal com som.
Aquest és el nom i el cognom de Déu: Amor.
És la seva tasca. És el seu estil. És la seva essència: Estimar
Estimar tots i del tot. Estimar sempre. Malgrat tot. Déu és sempre fidel a l’amor.
Aquesta és la llum de la nostra vida.
Cal que hi pensem.
Quan ens sentim estimats de Déu tot té un altre sentit. Tot es lleuger. Tot és font de joia.
I la conseqüència és lògica. La treu Joan, que l’ha après de Jesús:
Hem d’estimar-nos els uns als altres. Tothom qui estima és fill de Déu.
Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
Això omple de llum la nostra vida, les relacions: familiars, socials, polítiques, econòmiques…
És una força transformadora de la societat, de la família, de tot.
Només pot reeixir una família fonamentada en l’amor.
Només pot tirar endavant vers un autèntic progrés una societat fonamentada en l’amor.
Però només podem estimar, de debò i sempre, si l’amor de Déu està en nosaltres.
Perquè Déu és la font de l’amor, és la mida de l’amor, és la força per estimar.
La llum és la paraula de Déu. La força és l’Eucaristia.
Per això venim aquí, per rebre la llum i la força.
Vinguem sempre demanant aquesta llum i aquesta força.
L’Eucaristia viscuda transformarà la nostra vida, la nostra família, el nostre món.
Avui celebra l’Església el dia dels Malalts. També els malalts s’han de sentir estimats per Déu, i d’una manera especial. L’Esperit de Déu que habita en ells els ajudarà a transformar aquesta malaltia en una pregària, en un do. Al mateix temps, aquesta diada dels malalts, ens assenyala a nosaltres un compromís d’atenció als malalts, dedicant-los temps, companyia, recursos. Cadascú de nosaltres hem de ser per als malalts com un signe proper de l’amor de Déu. Ells, més que ningú, necessiten qui els estimi, qui els valori, qui els ajudi.
Jesús va estar sempre proper als malalts. No li van importar les crítiques i acusacions que això va provocar. Els malats eren predilectes de Jesús. Ho han de ser també per a nosaltres.
