Diumenge quart de Quaresma, cicle B
Repassem una frase de l’evangeli d’avui:
«Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.”
Propers ja a la Passió de Jesús i la seva mort en creu, ens serà molt de profit, mirar Jesús, clavar els ulls en ell, només en ell –com diu el cant: “No fixeu els ulls en ningú més que en ell”- En ell veurem:
- 1. Una “bogeria” d’amor.
- Tant ha estimat. Déu el món, que ens ha donat el seu Fill, l’ha entregat per nosaltres a
la creu. La mesura de l’amor de Déu és un amor sense mesura. I cadascú de nosaltres som objecte d’aquest amor. - Ens ha estimat, no perquè ho mereixíem. Pel pecat érem enemics, eren contraris a Jesús. I ell s’ha entregat per nosaltres. Avui, Jesús continua estimant el món, que sembla tan contrari, que el rebutja, que l’insulta, que el menysprea…, com ho feien els que l’havien i el contemplaven patint en
la creu. Recordem l’expressió de Jesús: “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan”. Aquesta és la ”venjança” de Jesús: continuar estimant, estimar més, perdonar, excusar…
2. El model de tota virtut.
- Jesús, clavat a la creu, és el llibre obert, on podem aprendre la bondat, la paciència, la serenitat en les dificultats, l’acceptació de la voluntat de Déu, la delicadesa amb els qui viuen prop nostre, la capacitat de perdó…
- És un llibre que l’entenen els qui no saben llegir; n’hi ha prou amb mirar-lo.
- És un llibre que, tot i essent dramàtic, tremendament dramàtic, no infon por, no ens deixa en la tristor, en la consternació, sinó que ens infon confiança.
3. Mirar Jesús ens infon confiança.
- Una confiança joiosa: perquè en sabem el motiu d’aquesta mort terrible de Jesús: el motiu no és altre que l’amor immens amb què ens estima. Confiança joiosa també, perquè en sabem el final d’aquesta mort: el final és la resurrecció: Jesús viu present entre nosaltres.
- Una confiança responsable. Sí, cadascú de nosaltres som responsables d’aquesta tragèdia, d’aquesta creu de Jesús: ell s’ha carregat els nostres pecats, els nostres pecats presents, la nostra mediocritat… i, essent innocent, ha pagat per nosaltres. Cal sentir-nos responsables i fer un canvi en la nostra vida.
4. És una mirada que no ens pot deixar indiferents.
- Jesús ens espera en el sagrament de la penitència o confessió per donar-nos l’abraçada del perdó. Farem bé de preparar-lo aquests últims dies de quaresma.
- Jesús ens espera en l’Eucaristia del diumenge; el pa partit, el vi del calze, són el seu Cos i
la seva Sang , vessada per nosaltres. - Jesús ens espera en cada germà, home o dona, que pateix, que està clavat a la creu. “Passar” dels qui pateixen és “passar” de Jesús clavat en creu.
Mirar Jesús ens infon confiança joiosa i responsable.
