DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

 Homilia diumenge IV Ordinari – cicle B

Tant de bo escolteu avui la veu del Senyor: «No enduriu el vostre cor.» Això suposa que Déu ens parla.

Com ens parla Déu?

Déu ens ha parlat sempre a través de ‘mediacions’.

• Els pares són una mediació: en la transmissió de la vida i en l’educació. A través dels pares, Déu ens ha parlat.
• Moisès i els profetes van ser mediadors per al poble d’Israel. A través d’ells, Déu els parlava.
• Jesucrist és el gran mediador. Arribada la plenitud dels temps, Déu ens ha parlat a través del seu Fill. ‘Parlava amb autoritat… no com els lletrats…’
• Després, l’Església és mediadora: el Sant Pare, els bisbes, els sacerdots, els catequistes… i –repetim-: els pares!

Som mediadors, no som amos de l’Evangeli. En conseqüència:

Els qui parlen en nom de Déu no poden dir allò que els sembla, sinó allò que han rebut de Déu, allò que Déu els mana de dir. El mossèn no pot predicar els seus criteris personals, sinó els criteris de Déu, de l’Església, que l’envien a predicar. També els pares han de vetllar perquè allò que diuen als fills sigui realment el que cal dir-los, no fruit de caprici dels pares.

Per altra banda, als qui escolten, se’ls demanarà comptes si rebutgen aquesta paraula.

Avui ens podríem preguntar: Per què, de vegades, és rebutjada la paraula de Déu?

• De Jesús es diu que “parlava amb autoritat”.
• Per una banda, deia el que havia rebut de Déu;
• D’altra banda, la seva conducta era coherent amb allò que ell ensenyava. Es diu que primer va fer, després ensenyar. Jesús era sempre exemple d’allò que predicava.
• Si això ho féssim tots els qui tenim la missió de parlar en nom de Déu, els mossens, els pares, l’autoritat… quin bé més gran per a tothom! Si “fem” el que “diem”, més fàcilment s’acceptarà el nostre missatge.

De tota manera, el qui escolta és lliure per acceptar o rebutjar. És, per tant, responsable de la seva actitud.

Per què hi havia oients que rebutjaven les paraules de Jesús?

• Hi ha un motiu fonamental: el missatge de Déu, el missatge de Jesús, exigia sempre un canvi en el cor, un canvi de conducta, una conversió. I no tots estaven decidits a fer aquest canvi.
• Ens pot passar també avui, a nosaltres i a tots: quan escoltem la paraula de Déu, estem disposats a fer un canvi en el cor?:
  • a deixar aquest vici,
  • a perdonar aquesta ofensa que ens han fet,
  • a posar més interès en el treball,
  • a apartar-nos d’una temptació, a aprofitar el temps en lloc de perdre’l tontament…?

Quan no estem decidits a canviar,

• Aleshores deixem d’escoltar la paraula de Déu i preferim altres paraules:
• Ens fem deixebles de la televisió, o de qualsevol opinió de moda.
• Quan, en realitat, si som sincers, sabem que és Déu qui vol la nostra felicitat, el nostre bé; molt més que no pas la televisió. Precisament perquè Déu vol el nostre bé, ens proposa canvis en el nostre cor i la nostra vida. “Tant de bo que avui escolteu la veu del Senyor: no enduriu els vostres cors”.

Un canvi sempre costa. Per això venim cada diumenge a l’Eucaristia. Aquest Jesús a qui escoltem, és el nostre Mestre; i és al temps el nostre model i la nostra força. Ens ha donat la seva Paraula, i ara ens donarà el seu Cos i la seva Sang.

•  Lectures de la Missa

Tant de bo que avui escolteu la veu del Senyor: no enduriu els vostres cors.