Diumenge II Ordinari
Reflexió: Cridats a seguir Jesús
Després del Cicle de Nadal, reprenem avui els diumenges del temps de durant l’any, en què anirem resseguint els inicis del ministeri públic de Jesús, fins a arribar al temps de Quaresma.
1.- Les lectures d’avui, són una crida de Déu a cada u de nosaltres.
Samuel, petit, acull aquesta crida, va respondre i es convertí en un profeta de Déu
Una crida -ens dirà Sant Pau- a una VIDA NOVA, que transforma ànima i cos:
els nostres membres són membres de Crist.
seria innoble utilitzar-los per al pecat.
hem estat adquirits a un preu molt gran
Una crida a la vida nova -que es vida de intimitat amb Jesús. Com a Andreu i Joan, també a nosaltres ens diu Jesús: “Veniu i ho veureu”. Van passar aquella tarda amb Jesús. I mai més el van deixar.
2.- Cridats a conèixer i estimar Jesús.
· El que haurà de constituir la nostra eternitat feliç: veure cara a cara Déu, ara és el mateix Jesús que ens crida a fer-ho.
· Tot l’any litúrgic -tota la vida- és un contemplar Jesús, per estimar-lo i per viure la seva vida. Millor, perquè ell la visqui en nosaltres.
· Tota l’Escriptura ens manifesta Jesús i el seu pla de salvació
3.- Que sigui un any molt especial de:
· Creixement en la fe, en la pregària que ens identifica amb Jesús.
· Un any especialment de valoració del Baptisme, que ens ha incorporat a Crist, que ens ha fet seus, que ha posat en les nostres venes la seva sang, la seva vida…
· Un any de testimoniatge valent de la nostra fe en Jesús. Incorporats vitalment a ell, i vivint íntimament la seva amistat, tindrem la força necessària per a donar-ne testimoni en qualsevol circumstància de la vida i davant tothom.
El món està esperant que hi hagi testimonis de Crist.
El món està esperant el pas dels sants
El món està esperant la nostra resposta a la crida de Déu.
4.- Que Maria ens hi ajudi. Ella… que contemplava constantment Jesús amb fe i amb amor, i se’ns proposa com a model de fe profunda i viscuda, com a Mare i com a Mestra que ens porta a Jesús.
5.-Pregària: Tant de bo que sapiguem repetir i viure l’expressió de Samuel: “Aquí em teniu, Senyor”. O millor encara, l’expressió de Jesús en entrar a la nostra història: “Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat”
Déu ens crida a seguir-lo.