Diumenge 2 d’Advent – cicle B
Escoltem amb joia aquestes paraules del Profeta Isaïes:
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa…»
- Déu ens veu tristos… i vol consolar-nos.
- Déu ens veu esclaus de moltes coses… i vol alliberar-nos.
- Déu ens veu pecadors… i vol perdonar-nos.
· Com ho farà?
Déu ens ha promès un salvador. I no qualsevol. Ens envia el seu Fill, que es fa home com nosaltres.
«Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, … vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».
Aquesta és la Bona Nova, que també avui hem d’anunciar.
És el que estem esperant en aquest temps d’advent. Ell és capaç –i vol- consolar, alliberar, perdonar. I ho farà. Deixem que penetri el goig en nosaltres. “Perquè Déu no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se”.
Què hem de fer nosaltres?
Ens ho diu Joan Baptista, el precursor del Senyor:
«Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí».
· A Jesús que ve a salvar-nos el podem acceptar, o el podem rebutjar. Ens ha fet lliures. Ens vol lliures. Però siguem assenyats.
· Al seu amor immens, cal respondre, lliurement, amb agraïment.
· A la seva oferta de salvació, ens cal, lliurement, obrir el nostre cor. «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí».
· El mateix Joan Baptista ens concreta què vol dir “obrir una ruta al Senyor, aplanar-li el camí”. Predicava que es convertissin, que complissin els seus deures particulars, que abandonessin l’egoisme, l’enveja, la injustícia, que netegessin el seu cor… "I ells, baixaven al Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar…”
Germans i germanes.
- Temps d’Advent és temps d’esperança: arriba el redemptor.
- temps de joia: ve a salvar-nos, a alliberar-nos, a consolar-nos.
- temps de seny: obrim el cor al Déu que salva.
- temps de conversió: posem bondat, posem pau i generositat.
- Temps d’Advent: iniciem una nova vida, confessant els nostres pecats.
Podrem així dir com sant Pere, en la segona lectura:
“Esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.”
No oblidem un referent, una dona que va viure amb plenitud aquest temps d’Advent. MARIA. Ella ens ajudarà a veure el que hem de fer, i a fer-ho amb alegria, ni que ens costi.
Aquesta vinguda del Redemptor s’anticipa, s’actualitza enmig de nosaltres amb l’Eucaristia que ara celebrem. Jesús, el Salvador, es fa realment present sobre el nostre altar. Ve a nosaltres per fer-se company de camí, aliment i força en els moments que estem cadascú de nosaltres vivint.
