Diumenge 19 ordinari – cicle A
On és Déu?
El profeta Elies…..
Déu no se li vol manifestar de forma violenta, ventada, terratrèmol, espectacular, amb miracles i prodigis (pot fer-ho). ("Si Déu fes un miracle…, si curés, si solucionés… els problemes creuríem en Ell” ?)
Déu estima més manifestar-se de forma suau (Isaïes: aire suau: allí era el Senyor).
- en la pau de la pregària,
- en les coses senzilles de cada dia,
- en la petita creu acceptada,
Déu no fa soroll. No surt als diaris (ni de Natzaret… ni de Lleida)
Però hi és. Cal descobrir-lo. Tampoc s’amaga. Però no fa soroll. Cal descobrir-lo. On?
- En el germà… en tota persona… en la calor i el fred…
- A la pregària… a l’Eucaristia… a la Paraula de Déu..
- Hem dit que no surt als diaris. Però hi és. Cal descobrir-lo entre línies.
Així hauríem de llegir el diari: descobrint sempre la presència i acció de Déu.
I en les dificultats? I en els problemes? També hi és Déu?
També. I molt proper. (Evangeli) No tingueu por. Sóc jo. Confieu en mi
Mentre Pere confia en Jesús, s’aguanta sobre l’aigua.
Pere és cada cristià. Pere és l’Església.
La confiança és la nostra salvació.
La confiança posa al nostra abast tota la força de Déu.
Aquí està la força del cristià, la força de l’Església: la confiança total en Déu.
Déu que és present. I actua. Amb senzillesa, a l’anonimat, en l’"aire suau".
Crist no ens abandona mai. No abandona mai la nau de l’Església.
Tinguem confiança. Podria ser la lliçó d’avui.
Crist no ens abandona mai. La confiança és la nostra salvació.
