Diumenge 17 Ordinari – cicle A
Els criteris que més solen influir per fer una cosa o deixar de fer-la, o fer-ne una altra, es poden expressar en aquestes frases:
· ‘No ho faig perquè costa molt’ ‘És que no em ve de gust’
· ‘Ho faig així perquè tots ho fan així’ ‘No hi vaig perquè no hi va ningú’…
Són criteris lògics, justos, convenients, humans, cristians…?
· Ens caldria tenir com una balança per actuar.
· En un platet de la balança posem-hi aquests criteris de què hem parlat: el caprici, el gust, la dificultat, la moda…
· En l’altre platet posem-hi: el que Déu vol, el que convé, el que faria Jesús en aquesta ocasió…
· Certament, per a una persona com cal, i per a un cristià, aquest platet pesa molt més que els gustos, capricis, dificultats, apetències.
Les lectures d’aquest diumenge en són un exemple. Vegem-ho:
· En la primera lectura hem sentit
· que Déu va dir a Salomó, jove que començava a regnar, que li donaria el que li demanés.
· I hem sentit què va demanar Salomó i què li va respondre Déu.
· Salomó va demanar a Déu un cor capaç de distingir el bé i el mal, és a dir, el que és o no és agradable a Déu, saber encertar en el compliment del seu deure.
· A Déu li va agradar aquesta pregària, perquè havia donat més importància a això que a la salut, la riquesa i l’èxit.
En el Salm li anàvem repetint a Déu que el que volem, per sobre de tot, és fer la seva voluntat. Li hem dit:
· “Com estimo la teva voluntat, Senyor”.
· “Més estimo jo els preceptes de la teva boca, que milers de monedes d’or i plata….
· “Jo estimo els teus mandats, més que l’or puríssim”.
· Estem d’acord amb aquesta actitud? És aquesta la nostra?
En la segona lectura hem sentit unes paraules molt concises però molt profundes:
· “Déu ens predestinà a ser imatge del seu Fill perquè ell fos el primogènit de molts germans”.
· Ser una còpia de Jesús, identificar-nos amb ell. Això és el que ha de pesar en la nostra vida més que tot, la cosa que més hem de valorar.
A l’Evangeli: Jesús ens ha explicat aquesta actitud amb dues paràboles: el tresor amagat i la perla preciosa.
· Les dues coincideixen que hi ha una cosa de tant valor que per ella es pot sacrificar tot, tot, fins la mateixa vida.
· Aquesta cosa, aquest tresor, aquesta perla, que hem de valorar per sobre de tot i que en la seva comparació tota la resta perd importància i interès, és Jesús mateix.
· Sant Pau ho deia així: “Tot ho considero com escombraries en comparació de posseir Crist, el meu Senyor”. Tot ens ha de semblar poc comparat amb identificar-nos amb Jesús.
Traguem-ne conseqüències:
· En qualsevol circumstància, el cristià – recordeu allò de la balança – no es pregunta si això em ve de gust, si costa, si els altres ho fan així o no…
· Només es pregunta si això agradarà a Déu. Què faria Jesús en el meu lloc, en aquestes circumstàncies? Aquesta és l’essència de la vida cristiana.
· “Déu ens predestinà a ser imatge del seu Fill”.
· “Senyor, dóna’ns llum per conèixer la teva voluntat i força necessària per complir-la”.
Aquest tresor, aquesta perla, és Jesús mateix.
