Diumenge 4t de Pasqua, 15 de maig de 2011
Reflexió: JO SÓC EL BON PASTOR
Avui, diumenge quart de Pasqua celebrem el “diumenge del Bon Pastor”.
Déu s’ha servit d’aquest símbol per expressar la seva relació amb la humanitat.
1.- El Salm 22. Salm del bon pastor.
Un dels salms més bells del salteri descriu la seguretat del creient de tenir a Déu com a pastor: «El Senyor és el meu pastor, no em manca res…». És el salm de la litúrgia d’avui.
Comencem per una historia…
Al final d’un sopar en un castell anglès, un famós actor de teatre entretenia als hostes declamant textos de Shakespeare. Després es va oferir a que ells demanessin alguna peça extra. Un tímid sacerdot va demanar al Actor si coneixia el salm 22. L’actor li va respondre. "sí, ho conec, però estic disposat a recitar amb la condició que després el reciti vostè"
El sacerdot es va sentir incòmode, però va accedir.
L’actor va fer una bellíssima interpretació amb una dicció perfecta. Tots van aplaudir vivament.
Li dinà el torn al sacerdot, que es va aixecar i va recitar les mateixes paraules del salm. Aquesta vegada, quan va acabar, no hi va haver aplaudiments, només un profund silenci i l’inici de llàgrimes en algun rostre.
Després del silenci, l’actor es va aixecar i va dir: "Senyors, espero que s’hagin adonat del que ha passat aquesta nit, jo coneixia el salm, però aquest sacerdot coneix el Pastor".
Llegim el salm amb detenció. L’atractiu d’aquest salm es troba en la seva senzillesa i la seva riquesa. En un fragment petit hi conviuen dues imatge: la del pastor que cuida les ovelles i la de l’amo de la casa que acull l’hoste perseguit.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs
per l’amor del seu nom.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
2.- Dues imatges:
La imatge del Pastor …
Herba verda i fresca de la praderia …
So de l’aigua de les fonts …
Guia les ovelles per camins segurs, i encara que passin per barrancs tenebrosos res temen …
Al cor del salms i sent el crit joiós del salmista: "perquè Tu estàs amb mi" … "la teva vara i el teu bastó em conforta"
La imatge de l’hoste perseguit…
Es tracta d’un home perseguit a qui se li obre la tenda de campanya on es acollit.
Desenrotlla les pells de l’entrada i posa al damunt el menjar, l’ungeixen amb perfum com a senyal de gran estima i se li ofereix una copa plena …
I, en arribar al moment del comiat, no serà suficient una simple salutació. Els llaços s’han fet tan profunds, que li ofereix el seu amor i la seva bondat per a tots els dies de la seva vida.
Salm preciós per dir-ho a Jesús com pregària que neix del nostre cor.
3.- Jesús a l’Evangeli reprèn el tema del bon i mal pastor, però amb una novetat:
«Jo – diu – sóc el Bon Pastor!». Crist fa el que cap pastor, per bo que sigui, està disposat a fer: «Jo dono la vida per les ovelles»… el Bon Pastor camina davant de les ovelles, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu: i acabava dient: Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin abundant.
4.- Avui és dia per demanar "pastors segons el cor de Déu".
És la Jornada de Pregària per les vocacions. Lema: "La teva Església diocesana ha de ser font de vocacions".
Demanem perquè els sacerdots siguin sants i perquè hi hagi abundants i selectes vocacions a la vida consagrada, de forma concreta en la nostra diòcesi i en la nostra parròquia.
5.- Pregària: En la pregària del començament i final de la missa demanem per les ovelles:
– Que així el petit ramat del vostre Fill tingui part en l’admirable victòria del seu Pastor. (Oració)
– Pastor bo, vetlla amb sol•licitud sobre nosaltres i fes que el ramat adquirit per la sang del vostre Fill pugui gaudir eternament de les verdes prades del teu regne. (Postcomunió)
Jesús és la Porta i sempre està oberta.
