Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

26 abril 2020
Etiqueta/es: Homilia, Pregàries

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Homilia del 3r diumenge de Pasqua – cicle A

 

La Paraula de Déu en el Temps de Pasqua ens ofereix pensaments profunds i joiosos.

Jesús, també sant Pere, interpreten la mort de Jesús -que semblava un fracàs, una desventura-.

Convenia –diuen- Era una decisió de Déu: Havia decidit el seu destí.

Déu Pare, des de tota l’eternitat, mogut pel seu immens amor, ha estimat tant el món,que li ha enviat el seu fill i ha decidit la seva mort.

Per rescatar-nos de la manera absurda de viure,

  • vida sense llei, sense esme, sense amor,
  • vida d’egoisme, de vici, d’ambicions, d’enveja,
  • vida sense sentit, sense esperança, sense alegria, sense nord,
  • vida degradada pel pecat, per la brutícia, la violència… 

L’home, imatge de Déu (Déu creà l’home i la dona a imatge seva) degradada, desfigurada, impossible de reconèixer.

  • Qui reconeixeria la imatge de Déu -un Déu bondadós- en l’home actual venjatiu? Un mirall brut i trencat a trossos desfigura la imatge, la distorsiona. Així l’home distorsionava la imatge de Déu.

Però Déu no pot abandonar el seu fill, la seva imatge, la seva obra, al poder del mal, a la destrucció. I o fa –diu sant Pere- a preu de sang. No d’or o plata, sinó de sang. I de la sang del seu fill Únic.

  • Què val aquesta imatge de Déu, que som nosaltres?: la sang de Crist.
  • Què val el Baptisme, que ha refet en nosaltres la filiació de Déu?: la sang de Crist.
  • Què celebrem a l’Eucaristia, què oferim?: la sang de Crist.
  • A quin preu se’ns perdonen els pecats en la Confessió?: a preu de la sang de Crist.
  • Quin és el valor d’una vida, d’aquestes vides que s’estan perdent i massacrant a tants indrets del nostre món?: és la sang de Crist.
  • Què menyspreem quan fem un pecat?: la sang de Crist.
  • I Jesús ho sabia per endavant. I ho acceptava. Vessava voluntàriament la seva sang.

Convenia, convenia, convenia. És l’expressió de la paraula de Déu d’avui.

  • Jesús va voler compartir amb nosaltres tot sofriment, es va fer solidari.
  • Tant de bo que ho entenguéssim i ho acceptéssim.
  • La creu i el sofriment entren també en els plans de Déu, en el pla providencial de Déu sobre la nostra vida. No ens resulta fàcil d’entendre.

Només mirant Jesús a la creu, i mirant-lo ressuscitat, començarem a entendre, a acceptar, a valorar la creu que ens identifica amb la passió de Jesús i que ens prepara per participar en la seva resurrecció.

I al mateix temps sabrem valorar el dolor dels nostres germans i comprometre’ns a ser per a ells bons Cirineus.

Recordem el que hem dit en la primera oració del dia: “Que Déu ens ajudi a comprendre quin baptisme ens ha purificat, quin Esperit ens ha regenerat, quina sang ens ha redimit”.

El reconegueren quan partia el pa.

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn