Diumenge 3r de Pasqua, 8 de maig de 2011
Reflexió: Pel camí d’Emmaús
L’evangeli d’avui és una narració preciosa i molt alliçonadora: el camí d’Emmaús.
Algunes lliçons que hem podrem treure. Pel camí ens trobarem amb tres dimensions importants: la escripturística, l’eucarística i la comunitària. Actualitzem-les també nosaltres avui en la nostra celebració. Perquè ara, en la missa, succeeix el mateix que llavors
1. Què és el primer que va esdevenir llavors i torna a esdevenir ara?
Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells.
Això és veritat en aquest moment. Jesús mateix. Fem-nos conscients, encara que, com a ells, ens costi adonar-nos-en.
Vol fer camí amb nosaltres, compartir els sofriments i anhels que portem al cor. Quina conversa és aquesta que porteu entre vosaltres tot caminant? Venim amb la vida a sobre. No ens convé deixar-la fora, sinó presentar-nos a Jesús perquè ens ajudi a veure d’una manera més clara. Aquesta trobada de nosaltres amb Jesús o de Jesús amb nosaltres és el començament de la nostra celebració.
2. Què va passar després i què passa ara?
Començant per Moisès i seguint pels profetes els va explicar el que es referia a Ell en tota l’Escriptura. Més tard comentaran: No es veritat que e el nostre cor s’abrusava mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
Jesús els posa en contacte amb les Escriptures,els comenta i interpreta, aplicant-les a les circumstàncies que estan vivint. Això és el que estem fent ara. A la missa escoltem les Escriptures perquè ens ajudin a comprendre a Jesús i el seu projecte per a la nostra vida.
Tant de bo també nosaltres experimentem, com ells, que el nostre cor es van caldejant mentre meditem les Escriptures!
3 Què va succeir a continuació i què passarà ara?
Queda’t amb nosaltres que es fa tard … Assegut a la taula amb ells prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. A ells se’ls van obrir els ulls i el van reconèixer. Però ell va desaparèixer.
De l’Escriptura Jesús va passar al sagrament de la seva presència: la Fracció del pa, l’Eucaristia. A ells se’ls van obrir els ulls. Al despertar la fe, ja no era necessària la visió. El van reconèixer. Però ell va desaparèixer.
Hem de ser testimonis de l’acció sacramental que actualitza la presència del Ressuscitat entre de nosaltres. Però el sagrament demana ulls de fe. ‘Aquest és el sagrament de la nostra fe’. La realitat que ara viurem és la mateixa que van viure aquells deixebles. Que el Senyor ens obri els ulls i sapiguem reconèixer i experimentar l’alegria de la seva presència, de la seva amistat, del seu banquet.
4. Ells, després d’aquella experiència, van sortir fletxats a donar testimoni… i nosaltres?
Que diferent era el camí i què diferent era tot, quina diferencia entre el viatge d’anada i el viatge de tornada!
Aixecant-se al moment, se’n tornaren a Jerusalem, i van explicar el que els havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa. També per nosaltres ha de ser molt diferent la tornada a la vida, si realment ens hem trobat amb Jesús, si escoltem la seva Paraula i rebem l’Eucaristia.
Hem de tornar, a la nostra tasca d’abans, inundats del goig de la presència de Jesús al nostre costat, disposats a ser els seus testimonis amb una vida nova.
5.- Pregària: “Senyor, quedeu-vos amb nosaltres … i obriu el nostres ulls per entendre en profunditat”
Et reconeixem al partir el pa.
