Diumenge II de Nadal
En els dies de Nadal hem contemplat
• El nen Jesús, petit, tendre, pobre al bressol i en braços de la Mare (Nadal)
• La Sagrada Família (Jesús, Josep i Maria) (Dia de la Sagrada Família)
• Santa Maria, Mare de Déu (el dia primer d’Any).
Avui contemplem el gran misteri, amagat en aquest nen. Un misteri “en tres actes”
Primer. Un nen, anterior als segles, existent des de sempre. La Paraula de Déu, l’expressió exacta de Déu. “Al principi existia la Paraula, la Paraula era amb Déu. La Paraula era Déu. Tot ha estat creat per ell i per a ell”.
Ens convé pensar-hi. El nen que plora, el nen que ho necessita tot, el nen que Maria té als braços… és el Fill de Déu, etern com el Pare, Creador del món, que ho governa tot.
El gran misteri d’un Déu que s’ha fet home. I que ha plantat la seva tenda entre nosaltres. S’ha fet com nosaltres. El Déu Misericordiós
Segon. Però hi ha un segon acte. Un acte dramàtic. Escoltem sant Joan. Aquest Déu ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Ho diem molt de pressa. Però… és un drama. La humanitat no ha acollit el Déu fet home, que ha vingut a salvar-nos. Ha estat menyspreat, marginat, perseguit… Ens cal veure en quina mesura també nosaltres hem participat en aquest drama. Com acollim Jesús o com en passem, què representa per a nosaltres.
Tercer. Per sort… hi ha un tercer acte. Déu, quan estima, i quan estima com només ell sap fer-ho, no es torna enrere del seu amor. Estima sempre i malgrat tot. La nostra ingratitud no té l’última paraula. Déu és sempre més. Aquest nen, marginat, menyspreat, perseguit… es farà gran i quan arribi el moment donarà la vida per aquells (també nosaltres) que l’han menyspreat, perseguit i marginat. I els perdonarà solemnement des de la creu. Aquesta és la venjança de Déu: estimar més. Déu vol que tots els homes se salvin. Donem gràcies a Déu. En aquest que contemplem hi ha tot la plenitud de la divinitat, tota la plenitud de l’amor… i sempre “a favor nostre”.
I si voleu, parlem d’un quart acte. Ara som nosaltres una mica protagonistes d’aquest acte. Recordeu el que ha dit sant Joan: “A tots aquells que el reben els concedeix ser fills de Déu”. Aquí estem nosaltres, la nostra sort, la nostra meta; “A tots aquells que el reben els concedeix ser fills de Déu”. Aquest és el misteriós “intercanvi” que celebrem aquests dies: Déu s’ha fet home, per fer-nos a nosaltres fills de Déu.
Això és el que celebrem cada dia en l’Eucaristia. També aquí hi ha un meravellós intercanvi: nosaltres oferim pa i vi. Jesús ens els transforma en el seu cos i la seva sang… per aliment, força i vida nostra. Donem…. sempre…. gràcies a Déu.
