Diumenge 3 d’advent – cicle A
A aquest diumenge, tercer de l’Advent, se l’anomena “el diumenge de l’alegria” El motiu?
Les circumstàncies en què, avui especialment, viu la humanitat, no semblen ser signes d’alegria: el terrorisme, les guerres, el risc d’armes nuclears i químiques, els milions i milions de refugiats, la manca de treball i moltes altres situacions … afavoreixen la por, més que l’alegria.
Però precisament per això, els cristians tenim esperança. Una esperança que no prové de la força, del poder, del saber dels homes… La nostra esperança prové de la fe en Déu:
- Un Déu que continua estimant intensament a la humanitat.
- Un Déu que ve a salvar-nos.
- Un Déu que és “el Príncep de la Pau“.
- Un Déu que vol omplir-nos de la pau que ell porta.
- Un Déu que vol fer-nos a nosaltres portadors d’aquesta pau als nostres germans.
Tot l’Advent és alegria, espera confiada de la vinguda de Jesús, que porta la salvació.
- Sant Pau, des de la presó, ens dirà: “Viviu sempre contents, us ho repeteixo, estigueu contents.”
- A la pregària d’avui hem dit: “Concediu-nos, Senyor, d’arribar amb alegria a les festes del Nadal, i celebrar-les amb alegria desbordant”.
- Recordem en la primera lectura d’Isaïes: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran;
- Al salm responsorial hem cantat: El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts. El Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters.
- I a l’evangeli, Jesús dóna com a signe i com a fruits de la seva vinguda: “Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten,
Estiguem, doncs, contents.
- Un cristià que viu amb coherència la seva fe, no pot deixar d’estar content sempre, fins i tot enmig de les dificultats que, per altra banda, Déu no li estalvia.
- El cristià sap que Déu és Pare, que tot ho ordena per al seu bé, que Jesús ve a salvar, a curar, a donar la vida, a estimar. El cristià sap que el món, creat per Déu, és la seva casa; que tots els homes i dones del món, són la seva família. Sap que les dificultats més grans de la vida no són res comparades amb la glòria que ens espera.
Per al cristià, tot, i sempre, és motiu d’alegria.
- Deixem-nos, doncs, envair per aquesta convicció i per aquest sentiment. Plens de joia, escamparem aquesta joia al nostre voltant.
- Que l’Eucaristia que ara celebrarem, presència real de Jesús, el Salvador, enmig de nosaltres, ens ompli d’aquesta alegria i ens en faci portadors als nostres germans.
Per al cristià, tot, i sempre, és motiu d’alegria.
