Primer diumenge d’advent – cicle A
Una altra vegada l’inici de l’any litúrgic: color morat. A tota l’Església universal. Comencem de nou.
Una altra vegada repassarem la vida de Jesús
- per a prendre consciència de la nostra pertinença a Crist.
- per a contemplar altra vegada el seu rostre: joiós, lluminós, sofrent, gloriós….
- per a aprendre les lliçons fonamentals de la vida:
- per sentir-nos estimats, predilectes de Déu
- per a aprendre a estimar, com Crist ens ha estimat.
- No tenim altra figura que contemplar: Crist.
- Tota altra figura passa, no convenç. Només ell, Crist no passa mai. Crist ahir, avui i sempre.
Ell és la nostra esperança
- Com els israelites esperaven la vinguda del Messies, nosaltres comencem aquest temps d’advent i d’esperança.
- La diferència: Ells no sabien quan… no l’havien rebut. Nosaltres l’hem rebut. Sabem qui és.
- Per això la nostra esperança és joiosa, és certa, és confiada.
Crist torna a venir….
- no solament en el record de la seva primera vinguda
- Torna a venir sacramentalment, realment, ens salva, ens transforma, ens redimeix.
- En l’Eucaristia, en els sagraments, en la pregària, en el servei als germans, estimant l’Església, Obra de Jesús…
Aquesta joia, aquesta presència de Jesús, aquesta fe en ell ens dóna l’esperança de la vida eterna, quan el Senyor tornarà i la nostra redempció serà definitiva.
- I aquesta esperança no ens allunya de la realitat del nostre món,
- sino que ens empeny a lluitar perquè hi hagi pau i germanor,i ens dóna la certesa que això arribarà.
- Certesa no fonamentada en la nostra força i intel·ligència,
- sinó en la força, en la bondat de Déu
- que estima tota la humanitat i que vol fer-ne una sola família.
Visquem, doncs, aquest temps d’advent
- amb joia, amb recolliment,
- més donats a la pregària,
- sabent que Crist és ja enmig nostre
- i intentant de descobrir-lo en cada un dels nostres germans.
Dins uns moments, Jesús, amb tot el seu misteri d’amor,
- es farà present en l’Eucaristia,
- assegurant-nos la seva presència en tot moment, per donar-nos força, aliment…
- penyora d’immortalitat: “Qui em menja amb fe no morirà mai més”
