Diumenge 33 Ordinari – cicle C
El diumenge proper és l’últim diumenge de l’any litúrgic: la festa de Crist, rei de l’univers. Aquest univers que ha estat per Déu, i que en Crist, el Fill de Déu fet home, que per nosaltres ha mort i ressuscitat, hi troba el seu centre, la seva meta, la seva joia. Ho celebrarem, el diumenge vinent, la festa de Crist Rei.
Ja al final d’aquest any litúrgic, les lectures d’avui ens ajuden a pensar en els últims temps de la nostra existència en aquest món. Normalment, quan pensem en el final de la vida o en la fi del món, els nostres són pensaments tètrics, de por, de dolor, d’inseguretat.
Però mirem Jesús com parla de la fi del món i de la vida:
Sí, és cert. Diu paraules fortes:
Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers.
Però, a continuació, fixem-nos què ens diu:
Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
Hem sentit també en el salm:
Canteu al Senyor les vostres melodies, canteu-li al so de les cítares; aclameu el rei, que és el Senyor, amb trompetes i tocs de corn.
És cert, per altra banda, i Jesús no ens ho amaga:
«Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça.
I abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom….. i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.
Però escoltem com acaba Jesús dient:
Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»
Germans i germanes,
La vida cristiana no són flors i violes. És una vida d’esforç: de vegades patiments, malaltia, menyspreus, dificultats. Jesús no ens ho amaga. També ell –i més que nosaltres- va passar tot això. Però té un final. Un final gloriós. En Crist va ser la resurrecció. També en nosaltres serà la resurrecció.
I ja aquí, enmig de les dificultats, la fidelitat porta alegries molt grans i nobles. Jesús, en vida, era immensament feliç. I nosaltres, tots, tenim experiència que la bondat, l’esperit de servei, l’amor autèntic, és la millor font de l’alegria.
Les dificultats no són l’última paraula. Recordem què ens ha dit Jesús: «Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»
Aquest pensament en la vida eterna, immensament feliç, hauria de ser constant en la nostra vida: ens donarà força, confiança, il·lusió, alegria constant.
Demanem a Jesús que ens ajudi a obrar com ell, a pensar com ell, a no tenir por de res ni ningú.
Déu ens ha creat per a la vida, per a una vida eterna i feliç.
Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.
