Diumenge 20 ordinari – cicle C
Repassem avui l’oració primera d’aquesta Eucaristia
Ens parla de les promeses de Déu – El pensament en les promeses de Déu (cel, participació del goig de Déu, etern, immens, etc…)
- cal que sigui constant, que penetri la nostra vida,
- que doni suport al dolor i contrarietats,
- que ens estimuli a caminar pel camí de la fidelitat, que és el camí de la glòria.
Hem dit:"Oh Déu, que prepareu bens invisibles per als qui us estimen". (Tot el que es veu i es toca… és matèria i no té comparació amb els béns invisibles) "Feu que aconseguim allò que vós ens prometeu, que és més que tot el que puguem desitjar".
Sant Pau va ser enlairat per un moment al cel. I ens dirà:
- No hi ha paraules per a expressar el goig immens d’aquell èxtasi momentani.
- Totes les penalitats de la vida no tenen comparació amb la glòria que ens espera.
Jesús acceptà el suplici de la creu… per guanyar-nos el cel.
- Les promeses de Déu són tan grans que val la pena donar la sang, la vida i tot.
- Quan una petita dificultat, temptació, sacrifici… ens tomba, és que no hem mirat la meta.
I aquest cel …
- no és una cosa, un lloc… on tindrem de tot, menjar, beure, descans, plaers… No.
- El cel és Déu. I Déu és amor. I és Veritat. I és Vida.
El cel és la plena realització de la capacitat d’estimar que Déu ha posat en nosaltres:
- És participar de l’amor de Déu.
- És estar dintre del corrent d’amor del mateix Déu.
- És sentir-se infinitament estimat. I estimar amb el mateix amor de Déu.
- I això eternament. Per sempre.
Déu ens ha creat per al cel. I quan l’home va trencar amb Déu, Déu -que sap ben bé el que perdíem-
- no va dubtar un moment en fer-se home i donar la vida per nosaltres,
- perquè poguéssim arribar a fruir d’ell.
I aquest cel comença aquí, en la mesura en què estimem:
- l’amor lliga, uneix, vincula els dos estats de vida: a la terra i al cel.
- la vida autèntica, que és estimar, no acaba amb la mort: continua, es transforma, es sublima
Visquem, doncs, estimant.
- Caminem pel camí de la fidelitat a Déu, de l’amor als germans, pel camí de la creu…
- que és el camí del cel i de la felicitat.
- És el camí que va recórrer Maria, assumpta al cel,.
- I ens anima a caminar-hi també a nosaltres.
Cada Eucaristia és una etapa en aquest camí del cel. Una etapa que fem tots juts, en comunitat. Perquè és una etapa que la fem amb Jesús.
Déu ens ha creat per al cel. I aquest cel comença aquí, en la mesura en què estimem.
