Diumenge 19è de durant l’any, 18 de juliol de 2010
Primera lectura: (Sa 18,6-8) N’hi ha de riqueses que perdurin?
Segona lectura: (He 11, 1-19) La fe és com un compromís dinàmic de tot l’esser.
Evangeli: (Lc 12, 32-48) “Estigueu a punt.”
Reflexió: “Estigueu preparats”
1.- «Tingueu cenyida la cintura i encesos els llums».
Quin sentit poden tenir aquestes paraules per a nosaltres, després de vint segles de cristianisme?
Les dues imatges són molt expressives.
- Estar amb "la cintura cenyida", és a dir, amb la túnica recollida per poder moure’s i actuar amb agilitat.
- Estar amb "els llums encesos". Això és, tenir la casa il•luminada i mantenir-se desperts.
2.- Aquestes paraules de Jesús són una crida a no caure en la passivitat o en l’ensopiment. En la vida personal i en la història de l’Església hi ha moments en què es fa de nit, regna la passivitat, la por i la indiferència; tot es presenta fosc. Tanmateix, no és l’hora d’apagar els llums i posar-nos a dormir. És l’hora de reaccionar, de despertar la nostra fe i seguir caminant cap al futur, fins i tot en una Església cansada i envellida.
Per això, hem de valorar, cuidar i agrair molt el despertar d’una nova consciència cristiana en molts laics i laiques que viuen avui la seva adhesió a Crist i la seva pertinença a l’Església d’una manera lúcida i responsable. Els necessitem per pensar, projectar i promoure camins nous de fidelitat a Jesucrist i a l’Església.
Aquests cristians són pocs i han de ser avui el ferment de les parròquies i comunitats que es obren al món que cerca i no troba. "Tireu les xarxes… i aneu mar endins", deia Jesús i ens ho recordava el pla de pastoral diocesà d’anys enrere. Els grups de laics compromesos són un gran potencial del cristianisme en el món d’avui. Els necessitem més que mai per construir una Església propera i oberta als problemes del món actual.
3.- Tres reflexions d’un comentari a l’evangeli d’avui:
- L’ésser humà té amb freqüència la impressió d’haver estat oblidat per Déu. Vivim com si Déu no existís. "El meu amo triga a arribar". Així diu el criat que ha deixat d’esperar el retorn del seu senyor (cf. Lc 12, 32-48)
- La paràbola de l’empleat que ja no espera la tornada del seu amo reflecteix la situació d’una societat que ha decidit ignorar la presència de Déu. “Qui no creu en Déu, està disposat a creure en qualsevol cosa", com deia Chesterton. I qui no espera el Senyor, es fa esclau de mil senyors, tan ridículs com cruels.
- En el cor de la nit, cal tenir el valor d’esperar l’aurora. "Feliços els criats a qui el senyor, en arribar, els trobi vetllant: us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i els anirà servint". Aquesta frase de Jesús inclou una promesa i una profecia.
4.- Un conte per a grans: “Temptació eficaç”
Permeteu-me acabar aquesta reflexió dominical amb un conte. Serveix per gent adulta.
Diuen que una vegada Satanàs va reunir en assemblea a tots els dimonis per tal de discutir els mitjans més aptes per guanyar-se els homes. Es va aixecar un dimoni i va proposar:
– “Crec que el millor serà convencer-los que Déu no existeix”.
Molts van acceptar aquesta proposta i no els va donar mal resultat. Però hi havia una pega: En moltes circumstàncies les persones recapaciten (‘Una cosa hi ha d’haver’) i, sobretot en els moments difícils, i es tornen a Déu.
Un altre dels dimonis va proposar:
– “Serà millor convèncer-los que amb la mort s’acaba tot”.
També molts van acceptar la proposta i els va donar força resultat. Però en molts moments fallava perquè la gent pensava: "No pot ser, això no pot acabar així", i, entre altres raons, deien: "Si no hi ha justícia en aquest món, n’hi ha d’haver després". Així molts recapaciten i s’esmenen, sobretot quan veuen que la vida està en perill.
Però hi va haver una altra proposta: Un dels dimonis va dir:
– “S’ha insinuat com és molt difícil treure als homes la idea de Déu, de la vida eterna, de la salvació, etc. Deixem-los, doncs, amb aquestes idees, però convencem-los de que la vida és llarga, que tenen temps per davant, que no hi ha pressa per ocupar-se d’aquestes coses”. Molts dimonis van venir immediatament a la terra amb aquesta propaganda… i, segons semblà, l’èxit va ser extraordinari.
Serem nosaltres així de irreflexius?
¿Deixarem també per més tard (és a dir, per mai) un assumpte de tal importància com el de la nostra salvació?
5.-Acabem recordant les dues consignes de l’evangeli d’avui:
- “Estigueu preparats”.
- "Tingueu cenyida la cintura i encesos els llums".
