Diumenge 6 de Pasqua – cicle C
Jesús està a punt de pujar al cel i acabar la seva estada visible entre els apòstols.
- És a l’últim sopar. Ha estat prop de tres anys amb ells explicant-los els misteris de Déu Pare;
- els ha parlat del regne que ell ha vingut a instaurar; de les característiques d’aquest regne.
- Ha fet molts miracles davant d’ells.
- Ara, a punt ja de deixar-los, primer per la seva passió i mort, i després per la seva ascensió al cel,
els fa la gran promesa: els enviarà, des del Pare, l’Esperit Sant, l’Esperit de Jesús; i amb ell
- la força en les dificultats,
- la intel·ligència de tot el que ell els ha intentat explicar,
- el consol en els sofriments que hauran de suportar,
- la pau, l’autèntica pau, la pau que el món no pot donar, la seva pau.
Així, doncs, que els vostres cors s’asserenin (els cors dels apòstols i els nostres). La promesa de Jesús és per a t tots. I preveient els problemes i situacions dels apòstols, i els nostres problemes i situacions, ens diu: no us acovardiu.
Des del començament de l’Església, sempre els creients en Jesús han tingut dificultats.
- Dificultats externes: persecucions, calúmnies, martiris, assassinats, també avui. “Si a mi m’han perseguit, també a vosaltres us perseguiran”.
- Dificultats internes, que són les més difícils de superar: escàndols, traïcions, covardies, abandonament de molts, refredament de tants i tants.
La paraula de Jesús és actual: “No us acovardiu. Jo us enviaré l’Esperit Sant, el defensor… Que els vostres cors s’asserenin”.
Aquesta és la promesa de Jesús: En mig de totes les dificultats, que el Pare no ens vol estalviar, com no va estalviar-les a Jesús, el seu Fill, ens envia l’Esperit Sant: la força, el consol, la intel·ligència, el consell, la pau. No tingueu por.
Germans i germanes, deixem-nos penetrar per aquesta Paraula – Promesa de Jesús. Caminem joiosos enmig del món, d’un món difícil, d’un món de vegades hostil, d’un món sense nord, sense esperança. Amb l’Esperit de Jesús tenim la missió d’aixecar el nostre món.
————————————–
Avui celebra l’Església el dia dels Malalts. També els malalts s’han de sentir estimats per Déu, i d’una manera especial. L’Esperit de Déu que habita en ells els ajudarà a transformar aquesta malaltia en una pregària, en un do. Al mateix temps, aquesta diada dels malalts, ens assenyala a nosaltres un compromís d’atenció als malalts, dedicant-los temps, companyia, recursos. Cadascú de nosaltres hem de ser per als malalts com un signe proper de l’amor de Déu. Ells, més que ningú, necessiten qui els estimi, qui els valori, qui els ajudi.
Jesús va estar sempre proper als malalts. No li van importar les crítiques i acusacions que això va provocar. Els malats eren predilectes de Jesús. Ho han de ser també per a nosaltres.
Hem de ser per als malalts com un signe proper de l’amor de Déu.
