Diumenge 25 Ordinari – cicle B
L’actitud de Jesús i la nostra.
Jesús va decidit –i així ho anuncia als apòstols- a la passió i
La nostra actitud (vegem la dels apòstols) A veure qui pot ser el primer, qui pot tenir més, qui pot guanyar més.
És l’actitud del món que ens envolta, del món en què vivim. Escoltem sant Pau, que sembla parlar al món d’avui:
¿D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? ¿No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu.
D’on vénen les guerres d’avui? Davant dels diners o del poder, la vida de l’altre no val res. Estem assistint a una guerra despietada en molts indrets del nostre món. Síria, Irak, Nigèria, Ucraïna, i molts i molts altres. Milions de perseguits, milions de refugiats.
Als cristians, especialment, ens cal meditar molt, les paraules de Jesús als seus apòstols, també envejosos, ambiciosos, violents de vegades:
«Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat».
Germans i germanes, hem de fer aquesta experiència: posar-nos al servei els uns dels altres. És l’experiència de Jesús. Ha estat l’experiència de tots aquells que han aixecat el món, les famílies, les institucions… No hi ha altre camí per la redempció del món…
Hem d’obrir el cor, hem d’obrir la nostra casa, les nostres parròquies, als germans que necessiten de nosaltres. Aquests dies, amb referència a tants germans nostres de Síria, que han hagut de fugir, deixant-ho tot, deia el Papa Francesc que cada parròquia acollís una família.
L’amor no s’ha de quedar en paraules, amb desitjos… ha d’arribar a les obres, ha d’arribar a la nostra butxaca, ens hem de comprometre.
Jesús ho ha donat tot, s’ha donat a si mateix, ha mort a la creu per nosaltres. I així ha salvat el món. Ens ha estimat.
Nosaltres hem de fer el mateix. I estimar vol dir obrir-se, vol dir donar, vol dir donar-se. No podem ser indiferents davant el sofriment i la mort de tanta gent
Fem una pregària
- per tants germans nostres que ho necessiten.
- I preguem també per nosaltres: perquè l’egoisme no domini en nosaltres.
- Si l’amor és el gran tresor, l’egoisme és el corc de la nostra vida.
Celebrem ara l’Eucaristia. Jesús se’ns dóna. Aprenguem nosaltres a donar-nos als germans.
