Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

21 juliol 2018
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

 Diumenge ordinari 16 – cicle B


Tenim una gran sort. La sort de ser convocats, de poder venir a aquesta celebració:

  • de poder-nos trobar amb qui ens estima i ho pot tot, amb aquell que ens salva: Jesús.
  • de poder-nos trobar amb els qui comparteixen la nostra fe, coneguts o no
  • això ho hem de valorar: on dos o tres es reuneixen en el meu nom, allí hi sóc jo enmig d’ells. Això importa afecte, cordialitat, interès…

La sort de trobar-nos per escoltar junts el Mestre, Jesús és la Paraula. Que dóna llum i vida.

  • Trobar-nos per passar una estona amb ell, que ens convida a descansar…
  • Trobar-nos per a que, en aquest recés, en aquest silenci.
    • ens pasturi ell mateix ("Jo mateix les pasturaré")
    • amb la seva Paraula, aliment de la fe
    • amb el seu Cos i Sang, aliment de l’esperit, de la vida divina en nosaltres.Jesús, Bon Pastor, vol unir totes les ovelles en un sol Ramat
  • reconciliant amb la seva Sang
  • els de dins i els de fora, 
  • els jueus i els pagans,els de baix i els de dalt
  • els de prop i els de lluny….
  • tots en un sol ramat, en un sol amor, en una sola família…

I Jesús vol que cadascú de nosaltres, com els apòstols, col•laborem en aquesta tasca.

  Cada cristià… especialista en portar unió

  • destruir l’enemistat, la divisió
  • especialistes en la comprensió, en l’amor, en el diàleg, l’acolliment, la pau
  • I això en tots els ambients: família, treball, carrer, diversions..

Tot això vol dir la nostra reunió setmanal.

  • A tot això ens convoca Jesús, amb aquesta reunió setmanal
  • Per tot això ens capacita l’Eucaristia que celebrem i la comunió que rebrem.
  • Siguem dòcils com Maria.
  • Prestem-nos com Ella a col•laborar en aquesta unió de tots en una sola família.

 

   Deixeu-me fer un parèntesi

   Déu, en la primera lectura, ha fet una advertència molt forta a aquells que ha posat al front del poble com a pastors, perquè pasturin el ramat. I en lloc de pasturar les ovelles, se n’aprofiten, les fan fugir, les dispersen, se’n desentenen.

   Els mossens ens hem de fer una reflexió: Jesús ens ha encarregat les seves pròpies ovelles, tots els fidels de la parròquia. Les cuidem? Les estimem? Els donem exemple? Vivim per a elles? Les apropem a Jesús, l’únic pastor?

   Feu una pregària constant per tots els mossens. Hi va la vida de les ovelles; hi va la vostra vida cristiana.

   Confio que pregareu per mi i per tots. Que Déu us ho pagui.

 

Jesús, Bon Pastor, vol unir totes les ovelles en un sol Ramat.

 

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn