Primer diumenge de quaresma – cicle B
Comença la quaresma….. no cosa antiquada, sinó actual, per la urgència
- de pensar... temps de reflexió… "El món es perd perquè no hi ha qui pensa"…
- de la gràcia de Déu.… És un temps de gràcia… temps favorable…de salvació.
- Més que mai és urgent que Déu ens doni la gràcia… al món…. a les famílies…. a cada persona.
- Déu no és rutinari… Sempre la seva gràcia és "nova", és sorprenent… Atents al pas de Déu.
Pot ser aquesta quaresma
- un far -llum- per als qui han perdut potser el nord…
- una gràcia per als desanimats…
- un truc fort – una crida- per als qui potser estem dormits..
- un nou impuls per als generosos.
Aprofitem els canals d’aquesta gràcia de Déu:
- La paraula de Déu…. en la missa del diumenge…els dies feiners… a casa…
- Els sagraments: signes eficaços de la gràcia: Eucaristia… Penitència…
- L’oració personal…
- La caritat exquisida amb el pròxim…: família, necessitats…
- El deure ben fet, viscut…. és la voluntat de Déu de cada moment… imprescindible…
Les lectures d’avui….
Una mirada optimista al món, les coses, la vida: Optimista per què?
Déu ho ha creat tot…
i, malgrat el pecat de l’home, Déu renova l’aliança: un signe: l’arc iris…
l’autèntic arc iris -que va d’un costat a l’altre del món és…
- Crist, enlairat a la creu, entre el cel i la terra,
- que ens porta la gràcia i amistat de Déu,
que ens retorna cap a ell, - que agermana el món…
- que ens porta
la Bona Nova :"Ell és la bona nova",la Gràcia , el regne de Déu.
L’autèntic arc iris és Crist, enlairat a la creu, entre el cel i la terra.
