Diumenge 19 Ordinari
Cada celebració ens ofereix una lliçó i una gràcia particular. Avui podríem descobrir i demanar el gran do de la pau interior, tan necessària per a tot i tan fàcil de perdre, per la nostra manera de ser i per les circumstàncies tan contràries en què de vegades ens trobem. Que el Senyor ens concedeixi aquesta pau.
1.Elíes, un profeta fogós, un veritable terratrèmol.
Déu li ensenya a calmar el seu temperament i a saber-lo trobar en la pau i en el silenci. Subratllem la paraula pau.
Rellegim la 1ª lectura:
“Va passar abans del Senyor un vent huracanat, que esquerdava les muntanyes i trencava els penyals: en el vent no hi era el Senyor. Va venir després un terratrèmol, i en el terratrèmol no hi era tampoc el Senyor. Després va venir un foc, i en el foc tanmateix no hi era el Senyor. Després es va escoltar un murmuri. Elies, en sentir-ho, es va cobrir el rostre amb el mantell i va sortir a l’entrada de la gruta”.
2. Mirem ara Jesús. Després de llargues hores dedicades a la multitud, sap trobar un moment de repòs, de pau interior per separar-se de tots i pregar al seu Pare. Rellegim de l’evangeli:
“Després d’acomiadar a la gent, va pujar a la muntanya tot sol per pregar. Arribada la nit era allí tot sol.”
3. Els deixebles, a la barca, s’ho estaven passant malament. No tenen pau, perquè ‘el vent els era contrari’
“Mentrestant la barca anava ja molt lluny de terra, sacsejada per les ones, perquè el vent era contrari. De matinada se’ls va apropar Jesús caminant sobre l’aigua. Els deixebles, veient-lo caminar sobre l’aigua, es van espantar i van cridar de por, pensant que era un fantasma”.
Avui, tampoc la barca de l’Església troba unes aigües tranquil•les. Hi ha tempestes, problemes, crítiques a tot el que fa i a tot el que diu. Necessita l’Església i necessitem nosaltres sentir Jesús, que ens porta pau: “Ànim, sóc jo, no tingueu por”.
4. I ve finalment l’escena de Pere enfonsant-se i Jesús donant-li la mà.
“A Pere, en sentir la força del vent, li va entrar por, va començar a enfonsar-se i va cridar: —Senyor, salva’m. Tot seguit, Jesús va estendre la mà, el va agafar i li va dir: — Quina poca fe!. Per què has dubtat?” Hem de repetir, d’una banda, l’actitud de Pere per recuperar la pau: Senyor, salva’m. I, d’altra banda, la de Jesús per comunicar pau:
a) Copiar l’actitud de Pere: Ens hem d’agarrar a Jesús, quan ens falta pau i esperança. Si deixem que Jesús entri en la nostra vida, si és el nostre company de camí, si li obrim el nostre cor, si escoltem la seva veu, si ens deixem omplir del seu amor i de la seva tendresa… superarem els nostres temors, dificultats i recobrarem la pau. “Quan va pujar a la barca amainà el vent”.
b) Copiar l’actitud de Jesús: Per la nostra banda, hem d’allargar la mà i fer créixer l’esperança a tantes persones necessitades d’afecte, d’ajuda, de confiança, de pau. Els altres han de trobar Jesús en nosaltres. Nosaltres som prolongació de Jesús.
Els altres han de trobar Jesús en nosaltres. Nosaltres som prolongació de Jesús.
