Diumenge 4rt Ordinari, 30 de gener de 2011
Primera lectura (So 3, 12-13): ”Busqueu el Senyor tots el humils del país”
Segona lectura (1Cor, 1,26-31):”Déu, per confondre el savis, ha escollit els qui el món té per ignorants”
Evangeli (Mt 5, 1-12): “Feliços els pobres en l’esperit”
Reflexió: Pobres en l’esperit
1. La pobresa d’esperit.
Avui les lectures ens parlen d’una virtut bàsica, no sempre ben compresa: la pobresa d’esperit.
En llenguatge bíblic, la pobresa d’esperit i la humilitat són sinònims. Pobres d’esperit són aquells que posen la seva confiança només en Déu, no en si mateixos, ni en res fora de Déu. Són com una proclamació de la Bona Nova. La pobresa d’esperit no s’identifica amb cap condició racial, social ni econòmica. Hi ha pobres que es consumeixen d’enveja i rics despresos dels sues béns.
2. Què diuen les lectures d’aquest diumenge?
Lectura primera: “Busqueu el Senyor els humils, que compliu els seus manaments … Deixaré en el teu país un poble pobre i humil, que buscarà refugi en el nom del Senyor.”
Lectura segona: Fixeu-vos en la vostra assemblea, no hi ha en ella molts savis en l’humà, ni molts poderosos: tot el contrari, el neci del món l’ha escollit Déu per humiliar els savis”
L’Evangeli: Ens proclama les benaurances, que comencen així: “Feliços els pobres en l’esperit". Totes les benaurances són com una ampliació d’aquesta primera.
S’inicia avui el sermó de la muntanya, síntesi de la doctrina de Jesús. El llegirem durant sis diumenges seguits. Són els capítols 5, 6 i 7 de sant Mateu.
3. Què ens diuen avui a nosaltres aquestes les lectures?
“En veure Jesús les multituds pujà a la muntanya, s’assegué i es van acostar els seus deixebles, i ell es va posar a parlar”.
Benaurats els pobres en l’esperit, els qui ploren, els qui perdonen, els nets de cor, els qui pateixen, els perseguits, els compassius…. Benaurats…
Jesús assenyala quins són els seus predilectes, qui gaudirà de la seva amistat.
Cada benaurança aporta un aspecte nou, però totes es resumeixen en la primera: els pobres en l’esperit:
- els qui posen la seva confiança en Déu, no en les pròpies forces i qualitats…
- els qui no posen el cor en els diners, plaers, càrrecs, poder, saviesa, intel•ligència…
- els qui són… no els qui tenen…
- els qui estimen les persones, no les coses.
- els qui saben perdonar i oblidar, i buiden dels seus cors tot ressentiment i agressivitat…
- els qui saben que no ho fan tot bé, ho reconeixen i en demanen perdó…
- els qui accepten l’esforç, les contrarietats, el sofriment, el sacrifici…
- els qui saben compartir… perquè se senten germans de tothom…
3. Concretant: Totes les benaurances són com una ampliació de la primera. En llenguatge bíblic, la pobresa d’esperit i la humilitat són sinònims.
Aquesta va ser l’actitud de la Santíssima Verge: Que d’ella ens arribi a la gràcia de ser pobres d’esperit, és a dir, humils de cor, a posar la nostra confiança només en Déu, no en nosaltres mateixos ni en res fora de Déu.
4. Aquest programa Jesús el va predicar i el va viure, abans i després.
Aquest ha de ser el programa dels seus seguidors, de cadascú de nosaltres. És un ideal que cal viure a causa del Crist: seguint el seu exemple. Ens convé estar davant del Senyor com un pobre, tot esperant en el Senyor.
5. Pregària: Feu que siguem senzills i que us estimem amb tot el cor i que estimem als altres amb una caritat sincera.
Benaurats els qui descobreixen Déu dins del seu cor
