DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Diumenge 3 de quaresma – cicle A

Pàgina preciosa de l’evangeli: l’encontre i diàleg de Jesús amb la samaritana.

· Jesús trenca tots els motlles i costums del temps respecte a la valoració i promoció de la dona: Jesús parla amb ella, i a soles, la valora, l’acull i la converteix en un apòstol.

· Mai ningú ha valorat tant la dona com Jesús ho fa en totes les pàgines de l’evangeli.

· Per altra banda, avui es valora molt la vida….. (encara que no sempre).

· Moviments pro vida… Ecologia…

Doncs bé:

· Hi ha una vida, una altra vida, superior, que ennobleix incalculablement la vida natural.

· Aquesta “altra” vida és el gran do de Déu… Deia Jesús: “Jo he vingut a que tingueu vida i la tingueu a desdir”.

· És la gràcia de Déu. És la vida de Déu en nosaltres.

· Jesús donarà la vida per a que tinguem aquesta vida que ens porta.

· Els màrtirs -d’ahir i d’avui- no han dubtat en perdre la vida…per conservar "la vida".

· Déu sap que tenim set -potser sense adonar-nos-en- d’aquesta vida…

· Es compara amb la set dels israelites en aquells quaranta anys pel desert…

· Déu els va donar aigua de la roca: era una figura, un símbol de l’autèntica roca, "Crist", i de l’autèntica aigua: la vida de la gràcia, la vida que ens infon el Baptisme.

· La gràcia que ens fa fills de Déu,

· que ens introdueix en la vida de la Trinitat, família de Déu,

· que és la llum i la força, que ens fa més plenament homes

· que és com una font dins nostre que brolla constantment i que ens omple de pau, de joia, d’amor…

· La gràcia, que és el mateix Esperit Sant, el do de Déu, que Déu ha vessat en els nostres cors.

Què preciosa l’actitud de Jesús i el diàleg.

· Jesús demana aigua… perquè vol donar-li’n una altra.

· La dona sembla que té set d’aigua. En realitat té set -amagada- d’una altra aigua

· Està insatisfeta. Ha buscat l’aigua de la felicitat en basses brutes…

· Jesús li vol donar una aigua que brolli sempre dintre seu.

· "El mon tecnològic – deia Pau VI- multiplica les ocasions de plaer, però no pot produir l’alegria, que té una font interior."

“Si sabessis qui et demana aigua, tu li pregaries i ell et donaria….aigua viva”

· Això exigeix obrir el cor…. sinceritat de vida… La samaritana té por d’obrir-se…

· Però quan s’ha obert, Jesús se li presenta com el Messies, el Salvador, el qui perdona i ofereix l’autèntica pau.

· Tant de bo que nosaltres, en aquests dies de quaresma, amb sinceritat de cor, sapiguem obrir-nos a la gràcia del perdó, al sagrament de la penitència…

· La trobada amb Jesús (oració, eucaristia, penitència…) és sempre font de vida.

Avui, dia de Sant Josep, és el dia del Seminari,