Diumenge 12 ordinari – cicle C
Germans i germanes, us parlem amb tota la il·lusió: Escoltem sant Pau:
“Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist, us heu revestit de Crist.”
- Aquí rau la nostra grandesa: fills de Déu, hereus de les promeses.
- Aquí rau la nostra dignitat:
- no en diners, ni capacitats, ni sort, ni aplaudiments, ni càrrecs, ni país.
- El sant Pare i l’últim escolanet la mateixa dignitat: hem estat revestits de Crist.
- no en diners, ni capacitats, ni sort, ni aplaudiments, ni càrrecs, ni país.
- No un revestiment exterior: sinó una sola cosa en Crist: un altre Crist.
Estar batejats… mai ho pensarem prou, mai ens en gaudirem prou…
- Penetrats de l’evangeli, de la bona nova: Estimats de Déu. Amb la missió de comunicar aquesta bona nova per tot el món.
Comunicar
- Recordem la pregunta de Jesús ¿Qui diu la gent? I vosaltres qui dieu que sóc? Cal que fem professió de la nostra fe; a casa i al carrer, al treball i a l’esbarjo… pensin i diguin els altres el que vulguin… No com una provocació u orgull, sinó com una necessitat interior i un servei a tots els nostres germans, d’arreu.
I comunicar-la amb obres:
- Complint el nostre deure com obediència al Pare: “Jo faig sempre el que agrada al meu Pare”.
- Prenent la nostra vida com un servei generós als germans.
- I, també
com Jesús , acceptant la creu. - Ens ho ha dit avui: “Qui vulgui seguir-me, que prengui la seva creu cada dia i m’acompanyi”. Fixem-nos que no ens assenyala un camí, sinó seguir-lo a ell, acompanyar-lo. Seguir el Mestre és un senyal del deixeble.
Abracem-nos amb decisió a la creu de cada dia…
- Amb valentia, fins i tot amb goig.
- És seguir Jesús.
- És regnar amb ell.
- És redimir….
- És estimar…
Som batejats… Som cristians… Som Crist…
“Qui vulgui seguir-me, que prengui la seva creu cada dia i m’acompanyi”.
