Diumenge 28 ordinari – cicle B
Un cant a la saviesa… a l’autèntica saviesa.
- la prefereixo als trons i a la riquesa, més que la salut i la boniquesa…
- Savi no és aquell que té coneixements… o té sort… o la gent l’admira.
- Savi és aquell que sap el valor de cada cosa i dóna a cada cosa el seu valor.
Déu és el suprem valor
- Estimar-lo i servir-lo és la cosa més preuada.
- Totes les altres coses tenen valor en la mesura en que ens apropen a Déu i el perden en la mesura en què ens n’allunyen.
El jove de l’Evangeli d’avui és un exemple de poc seny: va posar en balança el seguiment de Jesús i la pròpia riquesa.
Sant Pau, en canvi, deia: Tot ho considero escombraries comparat amb l’amor a Crist.
- Es màrtirs han estat els homes més savis: han renunciat a la pròpia vida per amor a Crist.
- I com ells, tants i tants cristians que en les coses de cada dia busquen abans que tot fer la voluntat de Déu: Jo sóc la serventa de Déu, que es faci en mi la vostra Paraula.
¿Som nosaltres d’aquests cristians? Què té més valor per a nosaltres
- la salut o la fe…
- el tenir més o la virtut
- el que es faci el que jo vull…. o la pau de la família
- els diners i benestar… o l’amor
- la vida o la gràcia de Déu…
- la nostra voluntat o la voluntat de Déu
Tant de bo que nosaltres sapiguem elegir millor que aquell jove de l’evangeli.
Que Maria,
- ens faci forts en la fe,
- ferms en l’esperança,
- rics en l’amor.
Què té més valor per a mi: tenir o ser?
