Diumenge 2 d’Advent – cicle B
Escoltem amb joia aquestes paraules del Profeta Isaïes:
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu.
«Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa…»
- Déu ens veu tristos… i vol consolar-nos.
- Déu ens veu esclaus de moltes coses… i vol alliberar-nos.
- Déu ens veu pecadors… i vol perdonar-nos.
Com ho farà?
Déu ens ha promès un salvador. I no qualsevol. Ens envia el seu Fill, que es fa home com nosaltres.
«Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, … vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».
- Aquesta és la Bona Nova, que també avui hem d’anunciar.
- És el que estem esperant en aquest temps d’advent. Ell és capaç –i vol- consolar, alliberar, perdonar. I ho farà. Deixem que penetri el goig en nosaltres. “Perquè Déu no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se”.
Què hem de fer nosaltres?
Ens ho diu Joan Baptista, el precursor del Senyor:
«Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí».
- A Jesús que ve a salvar-nos el podem acceptar, o el podem rebutjar. Ens ha fet lliures. Ens vol lliures. Però siguem assenyats.
- Al seu amor immens, cal respondre, lliurement, amb agraïment.
- A la seva oferta de salvació, ens cal, lliurement, obrir el nostre cor. «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí».
- El mateix Joan Baptista ens concreta què vol dir “obrir una ruta al Senyor, aplanar-li el camí”. Predicava que es convertissin, que complissin els seus deures particulars, que abandonessin l’egoisme, l’enveja, la injustícia, que netegessin el seu cor… "I ells, baixaven al Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar…”
Germans i germanes.
- Temps d’Advent és temps d’esperança: arriba el redemptor.
- temps de joia: ve a salvar-nos, a alliberar-nos, a consolar-nos.
- temps de seny: obrim el cor al Déu que salva.
- temps de conversió: posem bondat, posem pau i generositat
- Temps d’Advent: iniciem una nova vida, confessant els nostres pecats.
Podrem així dir com sant Pere, en la segona lectura:
“Esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.”
No oblidem un referent, una dona que va viure amb plenitud aquest temps d’Advent. MARIA. Ella ens ajudarà a veure el que hem de fer, i a fer-ho amb alegria, ni que ens costi.
________________________________________
Aquesta vinguda del Redemptor s’anticipa, s’actualitza en mi de nosaltres amb l’Eucaristia que ara celebrem. Jesús, el Salvador, es fa realment present sobre el nostre altar. Ve a nosaltres per fer-se company de camí, aliment i força en els moments que estem cadascú de nosaltres vivint.
Obrim el nostre cor a Jesús!
