Diumenge 23 ordinari – cicle A
Les lectures d’avui ens parlen
- d’un bé extraordinari que ens hem de fer els uns als altres;
- d’una manifestació de l’amor que ens devem.
És la correcció fraternal: avisar, corregir, amonestar.
És necessari que les persones que ens estimen ens facin aquest servei.
- encara que de vegades ens molesti,
- encara que sigui difícil i ens reporti potser alguna injúria, alguna resposta…. (Primera Lectura)
Advertir és un deure sagrat: dels mossens, dels pares, educadors, de tot aquell que veu el mal que pot venir d’una actuació…
Advertir, corregir…. és una manifestació d’amor veritable.
Però, amb quin esperit ho hem de fer? amb quina actitud, quan i com?
Moguts per l’amor
- no per l’enveja, o el nerviosisme, o la indignació, o el rancor, o la crítica…
- perquè no m’agrada la forma de ser de l’altre… Moguts per l’amor.
Una correcció així (entre esposos, pares, germans…)
- és pacient; no té pressa, ni per fer-la, ni perquè l’altre reaccioni de seguida;
- és amorosa, cercant el moment, la paraula, el gest oportuns…
- és humil; reconeix que també ell falta en moltes coses..
- és comprensiva…. sap que costa canviar…
- no és exigent, sinó que proposa…
- és confiada, espera sempre…
Una correcció així és un do de Déu, fa un bé extraordinari.
Corregir –(l’Evangeli d’avui)- és un deure sagrat. No ens el podem estalviar, no podem abdicar. (pares, esposos, polítics, mestres…).
Mirem de fer-ho amb l’actitud amb què Jesús ho feia amb els apòstols, amb els pecadors…).
Que Maria ens ho ensenyi i ens ajudi a fer-ho bé.
La correcció fraternal és un do de Déu i fa un bé extraordinari.
