Diumenge 14 ordinari – cicle A
Som al temps de l’estiu, de la calor. Alguns podeu fruir d’uns dies de vacances. Altres, molts altres, no ho poden fer; o el que és pitjor, estan a l’atur i… no els en cal fer, de vacances! Aquesta situació, els cristians, que ens reunim aquí a l’església, l’hem de tenir molt present, i posar-hi tots, en la seva solució, el nostra gra de sorra.
De tota manera, tots –i de tot- hem de donar gràcies a Déu, que en Crist, s’ha manifestat com a Pare i ens ha revelat l’amor immens. Això és el que venim tots els diumenges a celebrar amb goig i units els germans.
Fem un breu repàs a les lectures de la Paraula de Déu, adreçada avui i aquí a cadascú de nosaltres.
El profeta, en la Primera Lectura, ens parla de la figura de Crist, Messies rei, portador de pau.
- El nostre Déu, no és un Déu que vol fer prevaldre el seu poder,
- sinó un Déu de pau, de senzillesa.
- No vol aparèixer muntat sobre un cavall, sinó sobre un ase, com Jesús el diumenge de Rams.
Per això, al Salm Responsorial hem beneït el nom del Senyor, que
- És compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor.
- El Senyor, que és bo per a tothom i estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Sant Pau, en la Segona Lectura, ens parla de l’Esperit de Jesús, que habita en nosaltres, i que ha de ser qui ens guiï, com guiava sempre Jesús.
- Amb aquest Esperit valorarem les coses de cada dia, ens farà sentir el goig de la senzillesa, aquesta senzillesa que Déu tant aprecia (els senzills entenien Jesús), els nens, els pecadors, els humils, els pobres, els malalts…
- Amb aquest Esperit entendrem fins i tot el valor del sofriment, ens ajudarà a acceptar-lo. Sofriment que ens portarà a Jesús: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats. Jo us faré reposar”.
- Aquest Esperit ens donarà vida: i tot el que porta: alegria, domini de si, llibertat… No serem esclaus de la carn, ni del nostre orgull. L’home és més lliure si té domini de si. Qui es deixar portar per qualsevol passió, es fa esclau de la passió, perd humanitat, per llibertat. Deixem-nos portar per l’Esperit, no per la carn i la passió.
- Aquest Esperit, l’Esperit de Jesús, ens mostrarà el Pare. Veient Jesús i portats pel seu Esperit, coneixerem el Pare. I conèixer el Pare és tenir vida eterna.
- Aquest Esperit posarà en nosaltres, més allà del que podríem pensar, afecte als germans. Només ho pot fer l’Esperit, l’Esperit de Jesús, l’Esperit que el Pare ens envia des del cel.
I què bonic l’evangeli d’avui!
A Jesús l’escoltaven molts que eren savis, instruïts… i no l’entenien. En canvi la gent senzilla, ignorant entenien el llenguatge de Jesús. Se sentien estimats, valorats, perdonats, ajudats…
Els nens, els malalts, els pobres, els pecadors, s’hi sentien a gust, al seu costat.
"Veniu a mi els qui esteu cansats, afeixugats… jo us faré reposar. Accepteu la meva càrrega. El meu jou és suau, la meva càrrega lleugera"
Deixem que l’Esperit ens apropi a Jesús. Deixem-nos estimar. Que el nostre cor reposi en Jesús.
Avui se celebra a l’Església la diada de responsabilitat en el Trànsit.
El Trànsit és una situació humana de gran envergadura.
Molts milions de persones diàriament es troben en aquesta situació de mobilitat. A l’Estat espanyol, cal donar gràcies, perquè en cinc anys s’han reduït molt els accidenys mortals de trànsit (de més de 5.000 hem passat a una mica més de 1.000). De tota manera, al món, és la “guerra” que causa més morts.
Cal tenir present dues coses, quan ens posem en carretera.
La nostra responsabilitat, que cal assumir en bé nostre i en bé tots els germans.
I. Responsabilitat que demana unes actituds. Les podríem resumir:
- Atenció i respecte a les normes de circulació.
- Esperit de servei envers aquells que en puguin tenir necessitat.
- Comprensió amb els altres conductors.
- Moderació en la velocitat.
- No cedir a qualsevol tipus de competitivitat.
II. Encomanar-se a Déu. Perquè no tot depèn de nosaltres. Us proposem aquesta pregària, avui en la festa de sant Cristòfol, patró dels conductors:
|
Oració del conductor “Dóna’m, Senyor, mà ferma A tu, Senyor, que dónes la vida Deslliura, Senyor,
Ensenya’m a fer ús del meu cotxe
Fes, Senyor, que no em domini T’ho demano, Senyor, |
|
Descansant amb Jesús.
