Diumenge de la Santíssima Trinitat
El gran misteri de Déu. Sempre ens superarà. Caldrà tota l’eternitat per anar-lo comprenent, descobrint i gaudint. (L’anècdota – llegenda de sant Agustí a la platja)
El misteri més familiar en la vida del cristià: Contínuament en fem menció:
- En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Quan comencem a celebració
- Jo et batejo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
- Que us beneeixi Déu totpoderós: Pare, Fill i Esperit Sant
- Jo t’absolc dels teus pecats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
- El Glòria i el Credo són dos actes de fe i dos himnes al Pare, Fill i Esperit Sant.
El gran misteri de la vida íntima de Déu.
- Déu és família. Un sol Déu en tres persones distintes.
- Unides en unitat perfecta: una sola naturalesa: un sol Déu.
- Déu Pare engendra eternament el seu Fill, el Verb, la Paraula de Déu, la Saviesa
- El Pare i el Fill units en un amor infinit, personal: l’Esperit Sant.
Però és també el nostre misteri.
- Tot i essent tan gran, és al nostre abast. És el nostre misteri.
- Som dintre del misteri de Déu. Som de la família de Déu.
- “Vaig al meu Pare, que és el vostre Pare” –deia Jesús.
- “Com el Pare i jo som u, així vull que estigueu vosaltres amb el Pare i amb mi”
Fills estimats de Déu pel Baptisme.
Germans de Jesús: fet de la nostra raça, home com nosaltres.
Temples de l’Esperit Sant. Déu ha vessat en els nostres cors el seu amor.
L’oració ens posa en contacte íntim amb les tres divines Persones, amb la Santíssima Trinitat.
I en aquest contacte íntim, en aquesta unió, trobem la llum, la força, el goig.
Tot el bé, la pau del cor, la germanor entre nosaltres, la plenitud de vida, ve de la mateixa font: la unió amb les tres divines persones: la Santíssima Trinitat.
L’Església beu de la font que brolla de la Santíssima Trinitat.
