DIJOUS SANT
Estem celebrant uns misteris grans. Tant de bo que no ens hi “acostumem”.
Mirem sempre amb ulls de nens els misteris que celebrem
no amb ulls de "crios" irreflexius, inconscients,
sinó amb ulls de "nens", senzills, agraïts, contemplatius, admirats…
Són els "tres dies" centrals de l’any cristià, de la Setmana Santa.
Sempre celebrem "l’amor de Déu". Però aquests tres dies, d’una manera especial, com a més intensament. Diu sant Joan en el seu evangeli: "havent estimat sempre els seus, ara els demostrà fins a quin punt els estimava".
Cal, doncs, contemplar fins a quin punt hem estat estimats
I, lògicament, veure fins a quin punt estimem, o estem decidits a estimar.
1. Jesús s’ha posat al nostre servei. S’ha fet esclau nostre, ens ha rentat els peus.
I s’ha posat com exemple: també vosaltres ho heu de fer, si sou deixebles meus.
Recordem el manament nou de Jesús: “Estimeu-vos tal com jo us he estimat”
És un concepte diferent de dignitat
la dignitat de qui serveix,
que considera als altres superiors,
que dóna als altres el seu temps, la seva energia, que es dóna a si mateix.
Jesucrist no va tenir en compte la seva "categoria" de Déu, sinó que es va fer esclau, fins a la
mort i mort en creu.
És un misteri d’amor.
Fem de la nostra vida un servei. Aquí rau la nostra dignitat. I la influència benefactora.
2. Eucaristia. La creu anticipada
"Amb quin deliri he desitjat que arribés aquest moment" El moment de patir, creu..
L’expressió màxima de l’amor: donar la vida. I donar-la com?
És el desig més íntim de Jesús: No se’n veu l’hora: per això l’anticipa.
És la creu redemptora: per això vol que perduri.
Fixem-nos-hi:
L’Eucaristia és l’anticipació de la Pasqua: passió-mort-resurrecció.
L’Eucaristia és la renovació –actualització, sempre i arreu- de la passió-mort- resurrecció.
Preneu i mengeu: això és el meu Cos que serà entregat.
Preneu i beveu-ne tots: és el calze de la meva Sang vessada per vosaltres
Jesús anticipa sacramentalment, místicament, però realment la seva passió
Sempre que us reuniu feu això en memorial meu.
Institueix els apòstols com a sacerdots que renovin el misteri per sempre.
Fem-nos unes preguntes els cristians d’avui, nosaltres.
Fem-nos-les amb senzillesa, però amb profunditat.
- ¿Nosaltres ens posem voluntàriament al servei dels germans, família, treball, etc…?
- ¿Valorem l’Eucaristia com el misteri més gran de l’amor de Déu?
- ¿La Missa del diumenge, de tots els diumenges, té per a nosaltres el valor que li donà Jesús?
- ¿Abans de rebre la Comunió, confessem els nostres pecats greus, com ens ensenya l’Església?
- ¿Els criteris per distingir el que és pecat, el que Déu vol o no vol, els prenem de la TV, del que diu o fa la gent… o els prenem de l’evangeli, del que l’Església ens ensenya en nom de Jesús?
