Diumenge tercer de quaresma
Pàgina preciosa de l’evangeli: l’encontre i diàleg de Jesús amb la samaritana.
Jesús trenca tots els motllos i costums del temps respecte a la valoració i promoció de la dona: Jesús parla amb ella, i a soles, la valora, l’acull i la converteix en un apòstol.
Mai ningú ha valorat tant la dona com Jesús ho fa en totes les pàgines de l’evangeli.
Per altra banda, avui es valora molt la vida….. (encara que no sempre).
Moviments pro vida… Ecologia…
Doncs bé:
Hi ha una vida, una altra vida, superior, que ennobleix incalculablement la vida natural.
Aquesta “altra” vida és el gran do de Déu…
Deia Jesús: “Jo he vingut a que tingueu vida i la tingueu a desdir”.
És la gràcia de Déu. És la vida de Déu en nosaltres.
Jesús donarà la vida per a que tinguem aquesta vida que ens porta.
Els màrtirs -d’ahir i d’avui- no han dubtat en perdre la vida…per conservar "la vida".
Déu sap que tenim set -potser sense adonar-nos-en- d’aquesta vida…
Es compara amb la set dels israelites en aquells quaranta anys pel desert…
Déu els va donar aigua de la roca: era una figura, un símbol de l’autèntica roca, "Crist", i de l’autèntica aigua: la vida de la gràcia, la vida que ens infon el Baptisme.
La gràcia que ens fa fills de Déu,
que ens introdueix en la vida de la Trinitat, família de Déu,
que és la llum i la força,
que ens fa més plenament homes
que és com una font dins nostre que brolla constantment i que ens omple de pau, de joia, d’amor…
La gràcia, que és el mateix Esperit Sant, el do de Déu, que Déu ha vessat en els nostres cors.
Què preciosa l’actitud de Jesús i el diàleg.
Jesús demana aigua… perquè vol donar-li’n una altra.
La dona sembla que té set d’aigua. En realitat té set -amagada- d’una altra aigua
Està insatisfeta. Ha buscat l’aigua de la felicitat en basses brutes…
Jesús li vol donar una aigua que brolli sempre dintre seu.
"El mon tecnològic – deia Pau VI- multiplica les ocasions de plaer, però no pot produir l’alegria, que té una font interior."
“Si sabessis qui et demana aigua, tu li pregaries i ell et donaria….aigua viva”
Això exigeix obrir el cor…. sinceritat de vida… La samaritana té por d’obrir-se…
Però quan s’ha obert, Jesús se li presenta com el Messies, el Salvador, el qui perdona i ofereix l’autèntica pau.
Tant de bo que nosaltres, en aquests dies de quaresma, amb sinceritat de cor, sapiguem obrir-nos a la gràcia del perdó, al sagrament de la penitència…
La trobada amb Jesús (oració, eucaristia, penitència…) és sempre font de vida.
“Si sabessis qui et demana aigua, tu li pregaries i ell et donaria….aigua viva”
