Presentació de Jesús
Introducció
- Jesús havia de pronunciar un dia: Jo sóc la llum del món… Vosaltres sou la llum del món.
- Les candeles que hem portat a les mans són un signe senzill i clar de la llum que hem rebut tots de Crist i de la llum, petita i feble, però veritable llum, que nosaltres podem i hem de ser per als altres.
Jesús és la llum del món
- L’ancià Simeó havia esperat de veure el Messies, pren en braços a Jesús, el proclama llum que ha de revelar-se a les nacions. L’havia esperat tota la vida, No dubtava que arribaria el dia que ell veuria el Messies. Aquest dia arribà. Ara ja em puc morir.
- Com Simeó, també Anna, molt anciana, donava gràcies a Déu.
- Tots dos havien descobert qui era Jesús, el gran tresor de la seva vida. Tenia sentit tota una vida d’espera per arribar aquest moment. Valorem nosaltres aquesta llum, que és Jesús?
Nosaltres som la llum del món
- Simeó, prenent Jesús i mostrant-lo a tots, ell mateix es converteix en llum que il•lumina. Josep i Maria— estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Els qui escoltaven a Simeó es devien quedar meravellats també, i se’n devien tornar a les seves cases meditant el que aquell vellet havia dit.
- Anna té un estil diferent al de Simeó. Simeó és llum fent un discurs davant de tots. Anna difon la llum de boca a orella, com se sol dir: parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida. El regne del cel ja començava a ser predicat per Simeó i Anna.
- Potser tots no serem capaços de composar proclamacions com la de Simeó, però qui no pot parlar del nen a tots els senzills que desitgen conèixer-lo? qui no pot ser llum senzilla i humil, com Anna, que es propaga en el tracte de tu a tu de cada dia? Anna és el símbol d’aquest apostolat tan senzill i eficaç que es pot fer al treball, a la botiga, a la sala d’espera del metge, a l’autobús. Només cal, això si, portar la candela encesa, haver trobat nosaltres mateixos la llum.
Jesús, llum del món, és inseparable de Maria
- Jesús no arriba sol al temple. El presenten Josep i Maria. Jesús tampoc arribarà sol al Calvari, on s’encendrà com a foguera immensa Maria, que ara presenta Jesús al temple, estarà vora d’ell en el moment de ser clavat en creu.
Jesús i Maria, signe de contradicció
- Simeó anuncia un futur dramàtic: Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda. Molts voldran apagar la llum. Maria participarà del drama de Jesús: i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima.
- Per què això? El que li va passar a Jesús li passa a cada cristià . Per què Jesús i els apòstols van acabar en el martiri? ¿Quin delicte havien comès? Només un: eren diferents; eren honrats, valents, nets de cor, coherents. Amb la seva vida posaven en evidència la maldat de molts.
- En un món de mentida … un jove sincer XOCA.
- En un ambient de vagància i comoditat … un home estudiós i servicial es NOTA.
- En un ambient de conversa i diversió no molt sana … una jove neta desentona.
- En un ambient d’egoisme … CONTRASTA la virtut.
- En un món de mentida … un jove sincer XOCA.
- Per tant , no ens faci mal si els altres ens abandonen per ser honrats, ni ens estranyi . Llavors comences a ser apòstol , màquina que arrossega cap al bé. Els mateixos que et delaten necessiten de la teva valentia.
Rebem la llum de Crist. Difonem la llum, a la nostra manera. No tinguem por a les conseqüències.
Pensem, també, en la gent gran. Simeó i Anna eren dos vellets.
- Quan la persona es va fent gran i sent el pes dels anys, moltes vegades acompanyats per malalties, solitud, limitacions … s’insinua com un " desencís de la vida " … és llavors quan es torna a descobrir, com un gran valor, aquesta LLUM que ha estat, potser, una mica amagada en el seu cor. Comprenen que només Crist pot donar sentit a la seva pròpia vida i només ell pot obrir un nou món: L’ETERNITAT. En aquesta etapa de la vida es valora més la celebració, la pregària… la visita del sacerdot quan estan impedits.
Serà bandera discutida que a ningú deixa indiferent.
