Diumenge 27è de durant l’any, 3 d’octubre de 2010
Primera lectura (Ha 1-2, 2-4): L’home viurà perquè ha cregut.
Segona lectura: (2Tim 1, 65-14 ): Pau exhorta al seu “fill estimat” a fer fructificar el capital de la seva ordenació.
Evangeli (Lc 17,5-10): Els apòstols digueren: ”Doneu-nos més fe”.
Reflexió: La vida cristiana és vida de fe.
L’última frase de la primera lectura ens deia: El just viurà per la seva fe.
La primera frase de l’evangeli ens recordava al petició que els apòstols digueren a Jesús: Senyor, augmenteu-nos la fe.
I el nostre desig: Volem viure de fe, Senyor, Augmenta’ns la fe!
I.- Tractem de comprendre què vol dir vida de fe, perquè no és el mateix tenir fe que tenir vida de fe. La fe, si no va acompanyada per les obres, és una fe morta. Per comprendre la vida humana i cristiana no podem oblidar unes dades que m’agradaria explicar, encara que sigui de manera molt resumida.
1.- Primera:. L’home, tal com va sortir de les mans de Déu, tenia com "tres pisos" units i ordenats. Abans que res, la vida animal o física, semblant a la d’altres éssers de la creació: vida de sentits i de instints. Per sobre d’això, com un segon pis: la vida humana, que dirigeix i governa la persona. És la raó i la voluntat el que ens distingeix i ens fa superiors. I per sobre encara, amb una visió més elevada i plena: la vida sobrenatural, participació en la vida divina, posats al nivell de Déu, en relació vital amb Ell. És la fe, esperança i caritat que ha de dirigir el cristià.
2.- Segona: El pecat original va deixar l’home desequilibrat, amb la vida divina perduda. La nostra part animal, les nostres passions, en contraposició a la raó. La voluntat restà debilitada. L’home va quedar com disminuït i necessitat de restauració.
3.- Tercera: L’home necessita redempció, ha d’estar restaurat. Pot tornar a viure la seva plenitud original. Pot recuperar la vida divina i té els mitjans per restablir el ple domini de les seves passions. Pot posar ordre en el seu desordre i aconseguir la seva perfecció. Ha estat l’obra de Jesús, empeltada en nosaltres. És el germen de la gràcia i les virtuts. Podem tornar a l’equilibri ordenat entre passions, raó i fe.
II.- De tot això hem de treure unes conclusions fonamentals per a la nostra vida: L’animal es regeix per l’instint. L’home s’ha de regir per la raó. El cristià ha de regir-se per la raó il•luminada per la fe.
L’home, quan es guia per la passió – que és moltes vegades – és com una fera, un animal; quan es guia per la raó, és tot un home; quan es guia per la fe, és el cristià.
La raó em dóna la capacitar de jutjar humanament; la fe, divinament. Jutjo de les persones i coses amb el mateix criteri, amb el mateix judici de Déu. Sense memòria, enteniment i voluntat no hi ha home; sense fe, esperança i caritat no hi ha cristià.
III.- Apliquem-ho a la vida pràctica: Davant les coses materials, davant les persones, davant els esdeveniments … podem reaccionar al dictat de les passions, al dictat de la raó o al dictat de la fe.
Per exemple: Davant d’un contratemps podem indignar-nos apassionadament o podem reaccionar intentant una solució raonable i possible. O bé, juntament amb aquest raonar equilibrat, podem demanar llum i força a Déu i buscar les actituds més conformes a l’ensenyament i exemple de Jesús .
Un altre exemple: Davant d’una lloança o un menyspreu podem inflar-nos o caure en un abatiment, podem agrair o correspondre amb la mateixa moneda, o podem mantenir-nos humils perquè ni una cosa ens afegeix, ni l’altra ens treu res. El que sóc als ulls de Déu, això sóc.
IV.- Pregària:
Senyor, augmenta’ns la fe. Era la súplica de l’evangeli d’avui. Hem de demanar al Senyor que ens augmenti la fe, que ens ajudi a fer exercici de fe, a contra-reaccionar sempre a la llum de la fe. No siguem passionals ni només raonables; siguem autèntics cristians. La norma és imitar Jesús i identificar-nos amb ell.
