Diumenge 30 ordinari. cicle C
La paràbola de Jesús és… per a nosaltres
que de vegades ens considerem justos i menyspreem els altres.
La paràbola ens mostra quines són les preferències de Jesús.
l. El fariseu orgullós.
L’orgull està sempre a la rel de tot pecat. I té moltes maneres de disfressar-se.
Sembla que dóna gràcies a Déu… En realitat és una lloança a sí mateix.
El que deia potser era veritat. Jesús no diu que no fos veritat.
Però… la seva actitud orgullosa vicia totes les seves obres, bones de per si.
La nostra confiança no pot fonamentar-se en nosaltres mateixos.
La bondat que puguem tenir -bones obres, qualitats, venen de Déu.
D’Ell és el mèrit…. A Ell li pertoca la glòria…
.Si venim a la celebració de l’Eucaristia (és un do de Déu)… no podem per això
jutjar o menysprear els qui no hi venen…
.Si som honestos en els negocis i en la vida familiar (potser de vegades…???)
és un do de Déu… No podem per això criticar el que fan els altres o la seva situació irregular.
Per altra banda, qui sap el que hi havia dins el cor d’aquell fariseu.
Només és just aquell que Déu el declara just.
I a ell certament no el va lloar Jesús.
2. El publicà, pecador i humil.
Quin canvi. I com el descriu Jesús! Amb quina bondat i apreci en parla.
No gosava aixecar el ulls ni avançar-se en el temple.
"Déu meu… apiadeu-vos de mi… Sóc un pecador".
Per a ell, Déu és Déu… i ell… un pecador.
I què som cada u de nosaltres?
Doncs bé, reconèixer que sóc pecador, això ja és un do de Déu… és l’inici de la
salvació.
Aquesta humilitat és la veritat, la sinceritat… I la veritat sempre allibera, salva.
Perquè és veritat que som pecadors:
que els set vicis capitals niden, d’una manera u altra, en el nostre cor.
Només cal que siguem sincers… com el publicà.
Però ens costa de ser sincers… Trobem excusa… explicacions…
Ens costa de dir: "Sóc un pecador".
Per això també ens costa confessar-nos amb humilitat.
De totes maneres, l’actitud humil aconsegueix el perdó i la justificació de Déu. Aquesta ha d’estar l’actitud el cristià, la nostra, especialment la dels qui més freqüentment venim…
Aquesta actitud d’humilitat, de respecte als altres, de no jutjar-los…
obrirà l’Església als allunyats, que potser de vegades ho són per l’actitud nostra
de crítica despectiva, judicativa…
Que tothom se senti acollit, comprés, estimat.
I això només ho poden i saben fer els humils… que s’han sentit perdonats, estimats i compresos per Déu.
La humilitat salva.
