L’Assumpció de Maria al cel
Maria ha estat enduta, en cos i ànima, al cel. Avui en celebrem la festa. Festa gran en tot el poble cristià. El triomf de Maria, la mare, és el triomf de tota la família, de tots nosaltres. És la nostra festa.
La dona, Maria, ha vençut el drac del que ens parla sant Joan a l’Apocalipsi. El bé ha vençut el mal. L’assumpció de Maria al cel és ben bé l’últim acte de la trajectòria de Maria.
Ella ha estat Immaculada, neta de tot pecat, fins i tot del pecat original. Per això no podia corrompre’s en el sepulcre, perquè la corrupció és fruit del pecat. I ella no en tenia.
Ella era la Mare de Déu. El cos virginal de Maria, que va donar vida a Jesús, el Fill de Déu, calia que estigués sempre al costat de Jesús, també ja al cel en cos i ànima.
Maria, la verge fidel, que ha dit sempre un sí total al que Déu li demanava, ha rebut ara també el sí total de Déu: aquest sí és l’assumpció de Maria al cel, en cos i ànima.
Maria que, amb seu sofriment, acceptat plenament, va col•laborar amb Jesús a la redempció de tota la humanitat, de manera que la podem anomenar corredemptora, des del cel, ara, distribueix a mans plenes la gràcia i els dons que Jesús, el Redemptor, ens va merèixer.
Maria, que Jesús ens va donar com a Mare, quan estava clavat a la creu, i que va exercir, ja en vida, aquesta maternitat espiritual amb els apòstols i la primitiva Església, ara, des del cel, i de la millor manera, ens mira com a fills, intercedeix per nosaltres, ens ajuda, ens anima, ens consola…, com la millor de les mares.
I Maria, ja glorificada eternament, ens assenyala a tots els fills, a quina glòria també nosaltres estem cridats. On és Jesús i la Mare, tots els fills estem cridats a ser-hi. Per això Déu ens va crear. Per això ens va redimir. Per això ens va fer de la seva família, l’Església, en el baptisme.
Avui celebrem la certesa del cel, la certesa de la victòria de Jesús sobre la mort, la certesa del triomf final de la vida de Maria, l’esperança segura per a nosaltres de la vida eterna.
Joiosos, joiosos, joiosos…! repeteixen les Benaurances. Joiosos perquè sereu consolats, perquè sereu sadollats, perquè veureu a Déu… perquè la vostra recom¬pensa serà gran en el cel.
En les lectures d’aquesta festa hem escoltat:
Santa Isabel: “Joiosa tu, que has cregut, perquè el que t’ha dit el Senyor es complirà”.
La Mare de Déu: “Em diran benaurada totes les generacions”
Mirem Maria, i veurem quina és la nostra meta.
Mirem Maria, i veurem quin camí hi porta, a aquesta meta. El mateix camí que va recórrer Maria: el camí de la fidelitat, de la humilitat, de la generositat, del servei als germans (com Maria va decidida a servir la seva cosina Elisabet, que esperava un fill).
En últim terme, el camí de la glòria és el camí de l’amor. Un amor que és un sí a tot el que Déu ens demana, i que és també un sí a viure per als germans.
Que Maria, assumpta al cel, ens ensenyi aquest camí i ens ajudi a recorre’l.
