Diumenge 26è de durant l’any, 26 setembre de 2010
Primera lectura (Am 6, 11-7) El profeta apostrofa els rics que no busquen sinó el plaers materials
Segona lectura: (1Tim 6, 11-16 ) “Home de Déu, procura de practicar sempre la justícia”
Evangeli: (Lc 16,19-36): Tenim en escena el ric Epuló i el pobre Llàtzer.
Reflexió: Fins on pot arribar el pecat d’omissió?
Introducció
La paraula de Déu té mil reflexos. Així passa amb la coneguda paràbola de l’home ric i el pobre Llàtzer. Avui, nosaltres posarem atenció a un aspecte, que intentarem il•luminar després amb les altres lectures.
Fixem-nos que el ric no “mata” al pobre. Li manca només “una mica” de sensibilitat. No se n’adona que Llàtzer és allí, i per això “no li fa cap pena” (cf. 1ª lec.), i no actua. Avui diríem que el ric “passa” del pobre Llàtzer.
Però l’evangeli d’avui, i les altres lectures ens diuen que no ens és lícit passar de llarg davant el sofriment dels altres. I que Déu avisa, i que cal respondre als seus avisos amb generositat.
1. El “passotisme” pot arribar a ser un gran pecat (1a lec. i evangeli)
La primera lectura fa un retrat perfecte de la “vida tranqui-la”: “s’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs”, mengen i beuen al so de dolces melodies. El culte al cos i al plaer els atueix i els fa insensibles a les necessitats dels altres: “no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep”. També el ric de la paràbola evangèlica viu així.
Però això un dia s’ha d’acabar. Molts s’ho troben ja en aquesta vida: “Ai dels qui viuen en aquesta mena de tranquil•litat!… seran els primers en les files dels deportats” (1a lec), frase que pot resumir la factura que sol passar la indiferència davant les penes del pròxim. Certament, si la justícia humana pot mancar, no mancarà la justícia divina, i aquest és el missatge de l’evangeli.
La “tranquil•litat” és com una mena de droga molt dolça, que ens impedeix de veure que la vida d’altres persones pot ser molt amarga, pels sofriments materials, psicològics o morals. I pot portar molt lluny. Déu demana comptes al ric, perquè ha deixat patir al pobre que tenia davant la vista, a la porta de casa.
2. Fer cas als avisos de Déu
El ric, massa tard, desperta i demana al Senyor que “adverteixi” els seus cinc germans. I Déu respon: “ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin!” i afegeix: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer.”
Són unes paraules que ens han de moure a valorar tantes maneres d’avisar-nos com té el Senyor: amics, lectures, experiències.
Cal ser humil i no exigir a Déu la claredat absoluta, extraordinària, dels seus avisos. Déu sol parlar fluixet, sol presentar-se com en l’anonimat, a vegades fins i tot vestit dels defectes que té la persona que ens pot avisar. I ens demana això, que no fem cas d’aquests defectes i ens fixem en el missatge que les persones i els esdeveniments ens porten. Déu avisa de manera prou clara per al qui el vol escoltar. Però si estem adormits, “drogats” per la vida còmoda i egoista, probablement no el sentirem. Despertem!
3. La millor manera d’evitar el mal: fer tot el bé que puguem
La segona lectura, per contrast, ens mostra l’actitud pròpia del seguidor de Crist: “busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna”.
El millor antídot contra el perill dels pecats d’omissió, que de debilitat en debilitat ens van portant a la total insensibilitat davant el sofriment del pròxim, és l’actitud de buscar fer el bé, tot el bé que puguem. Buscar vol dir que encara no ho tenim tot, que tenim més ganes de fer el bé. Buscar i lluitar vol dir que encara no hem trobat tot el bé que volem fer i no hem vençut encara tot el mal que hi ha en nosaltres. Buscar i lluitar no s’adiu amb jaure i dormir.
També això te unes conseqüències, totalment diferents: “Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell que…”la immortalitat i la llum inaccessible de Déu seran també participades pel qui en aquest món ha mirat de fer el bé.”
Conclusió:
Tinguem por de la vida tranquil•la, despertem del son que pot tenir un despertar tan desagradable.
“Senyor, enriquiu-nos amb els dons de la gràcia, per tal que, corrent cap el terme promès, esdevinguem, hereus dels béns celestial”
