Diumenge 22 ordinari – cicle A
Al profeta Jeremies no li resultava còmode predicar la veritat que Déu li encomanava
- el menyspreaven, l’amenaçaven de mort…
- però no es podia fer enrere… Déu l’havia seduït… i ell volia ser-li fidel.
Potser que avui tampoc resulti còmode predicar i viure segons la veritat que hem rebut de Déu.
- Però hem de ser valents: encara que ens menyspreïn, que passen de nosaltres…
- La veritat és moltes vegades impopular…
- No s’acomoda als gustos i costums del món.
- La veritat no es plega als criteris de moda, ni que siguin de la majoria.
I la veritat és
- que hem estat creats per a Déu, que és el Creador i Pare;
- que la vida no té sentit si no és per donar glòria a Déu;
- que l’única cosa que val és complaure el Pare;
- que tot el demés és escombraries, si no ens porta cap a Déu;
- que la felicitat està en unir-se a Déu i estimar-lo sobre totes les coses
- i que el nostre cor (S. Agustí) donarà tombs, inquiet,mentre no reposi en Déu;
- que el pecat, qualsevol pecat no porta a la felicitat, ni a la pau;
- que els diners, els càrrecs, la fama, fins i tot el treball…no són valors absoluts…
- en canvi, sí que ho són la virtut, el fer el bé, l’amor i l’entrega…i que encara que comportin sacrifici i renúncies…, són l’autèntica vida.
Sembla una paradoxa: el qui busqui la vida la perdrà, el qui la perdi per amor a mi, la trobarà.
A Sant Pere tampoc li era fàcil acceptar-ho; però Jesús li va deixar ben clar.
No tinguem mai por a la veritat: a predicar-la, i sobre tot a viure-la.
La veritat és el camí que porta a la vida.
Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi
