Ascensió del Senyor
Recordem el que va passar.
Jesús ressuscitat va passar 40 dies amb els seus amics. Dies d’intimitat, dies d’encoratjament, de diàleg amb cadascun. Tenien molta necessitat de parlar amb Jesús. Jesús el volia enviar a tot el món. Se sentien sense formació –pescadors, ignorants…- i sense forces per a una missió tan gran. A més, Jesús els deia que se n’anava al cel. Què farem? Com ho farem? Què serà de nosaltres?
L’Església de tots els temps, també avui, té una sensació semblant. Davant un món tan tècnicament desenvolupat, se sent petita, com inútil. Davant una societat descristianitzada, se sent moltes vegades impotent. Davant les pròpies limitacions, defectes i pecats, se sent avergonyida, incapaç de tirar endavant. Què farem? Com ho farem? Què serà de nosaltres?
I cadascú de nosaltres, no tenim també de vegades sensacions semblants? Com podrem atendre l’educació cristiana dels nostres fills o nets? Què fer davant els problemes de convivència en les famílies? Com encaixar la crisi econòmica en moltes famílies? …
I Jesús ens diu que se’n va al cel. Ens deixa sols? Ens deixa orfes? Es desentén de nosaltres, de l’Església, de les nostres famílies?
Escoltem Jesús, com l’escoltaren els apòstols:
“No tingueu por… que els vostres cors s’asserenin… Si vaig al cel és per a preparar-vos-hi estada… No us deixaré orfes… Us enviaré l’Esperit Sant, que us enfortirà, us ensenyarà, us ho explicarà tot, posarà en els vostres llavis paraules a les que no podran resistir… L’Esperit Sant habitarà en vosaltres… I jo –diu Jesús- seré amb vosaltres tots els dies de la vida fins a la fi dels segles… Jo us donaré el pa del cel, el pa de la vida, el meu cos i la meva sang per aliment.”
Germans i germanes. Davant aquestes promeses de Jesús, qui tindrà por? Qui se sentirà orfe? Qui dirà que no pot amb les dificultats de tot tipus que la vida porta?
Els apòstols, amb la força de l’Esperit Sant i la presència misteriosa de Jesús ressuscitat, engegaren l’aventura més inimaginable de la història. Dotze homes ignorants transformaren l’imperi romà. Milions i milions d’homes i dones, de nens i de joves han trobat el sentit ple de la seva vida… i han donat la vida per la seva fe.
Doncs bé; avui l’Esperit Sant té la mateixa força per fer de nosaltres testimonis de Jesús. Testimonis davant un món que passa de tot, que no vol sentir, que sembla que no necessita de Déu…, però que, en realitat, com més coses té, se sent i és més feble, pobre i buit… i, per tant, més necessitat de Déu.
Aquí està la tasca dels cristians: avui, a casa i al carrer, al treball i a l’esbarjo, ser testimonis, amb la nostra manera de viure, amb la nostra joia, de que la fe en Jesús ressuscitat omple de sentit la nostra vida.
Deixem que la confiança amari el nostre cor: “Jo us enviaré l’Esperit Sant… Jo seré amb vosaltres tots els dies de la vida fins a la fi del món”.
Revestiu-vos de la força de dalt.
