Diumenge tercer de Pasqua
Les lectures d’avui són molt alliçonadores i clares. No els cal massa explicació. De tota manera, farem esment de cinc frases, que ens poden ajudar. Són com fars de llum que donen sentit a la vida.
Aquella nit no van pescar res.
No sempre succeeixen les coses com nosaltres voldríem. Hem de saber acceptar el que no depèn de la nostra voluntat, el que Déu permet. No ens hem de descoratjar. Quan estiguem en baixa forma busquem l’ajuda divina. I moltes vegades també l’ajuda humana.
És el Senyor.
La netedat de cor facilita veure la presència i l’acció de Déu en les nostres vides. Amb ell tot canvia. Podem ajudar també els altres a mirar al Senyor, sobretot en els moments difícils. No podem substituir Jesús per res. Sense ell tot pot defraudar-nos. Ell és l’Amic que mai falla.
Pere, m’estimes? – Tu saps que t’estimo.
Aquest diàleg és fonamental en tots els moments de la nostra vida. Jesús no té res més important que preguntar, i nosaltres no tenim res més important que dir-li. D’aquest diàleg sincer depèn el sentit de la nostra vida, de totes les nostres decisions i fins i tot la vida eterna.
Cal obeir Déu abans que els homes.
Avui dia ens convé tenir això molt clar i molt gravat al cor. Davant els criteris i estils de vida que ens ofereix el món, que tracten d’imposar els mitjans de comunicació i que poden ser fins i tot pressions de les lleis civils… cal obeir Déu abans que els homes. Naturalment, encara que això pugui portar les seves conseqüències.
Els apòstols van sortir contents d’haver merescut ser ultratjats pel nom de Jesús.
No us agrada aquesta pinzellada? Contents de poder patir alguna cosa per Jesús. Aquesta ha de ser la nostra major glòria. Recordem el plantejament de sant Ignasi: Què ha fet Crist per mi? Què penso fer jo per ell?
Llença’t a buscar Crist resuscitat!
