Diumenge 5è de quaresma
Som a punt de començar la primavera: tot es renova, brolla la nova vida.
Per a Déu sempre és primavera:
- sempre fa renéixer en nosaltres cosa nova, vida nova, pensaments, sentiments nous…
- el cristià que es deixa portar per l’Esperit de Déu, és sempre optimista…
- té la vida per davant. Creu i confia en Déu, que ha posat en nosaltres el seu amor.
Déu pot convertir en jardí el desert del nostre cor,
pot fer brollar rius d’aigua viva en el nostre cor sec.
En el cor de la dona adúltera, a punt de ser apedregada,
Jesús hi fa renéixer una esperança nova, una alegria nova, que mai havia disfrutat.
- Una esperança feta d’humilitat, de penediment, de gratitud.
- Avui s’ha sentit estimada de veritat.
- Aquest amor de Déu crea sempre en nosaltres una nova llum, una nova vida.
Quina és la font de la vida: la mort de Jesús.
- Per què podem tenir llum?
- perquè Crist va acceptar les tenebres de la mort.
- perquè Crist va acceptar les tenebres de la mort.
- Per què podem viure l‘amor i la gràcia de Déu?
- perquè Crist va carregar sobre seu el pecat del món
- Per què podem tenir esperança
- perquè Crist va acceptar el fracàs total…
- perquè Crist va acceptar el fracàs total…
- Per què podem sentir-nos estimats de Déu
- perquè Crist va acceptar sentir-se abandonat del Pare.
La font de tot el bé està en la creu de Jesús: una creu acceptada per obediència al Pare i per amor a la humanitat, a cada u de nosaltres.
Mireu la creu de Jesús ….. i renaixerà la vida i la esperança, la joia, l’amor i la pau
Des que Crist ha mort en la creu, sempre és primavera. No hi ha lloc per la tristor. Tot sofriment es converteix en font d’alegria…. Perquè Crist ha ressuscitat.
Mirem aquests dies especialment el Crist clavat a la creu.
Aquest Crist que tant estimeu i a qui tantes coses demaneu.
I amb motiu. Perquè si Déu Pare ens mira amb amor, és perquè Crist s’ha deixat clavar…
Mirem-lo aquests dies i tot l’any.
“No fixeu els ulls en ningú és que en ell…; no adoreu, amics…; no espereu, amics…
Mirem-lo. Estimem-lo. Confiem en Crist crucificat i ressuscitat.
Sant Pau no volia saber res, més que Crist crucificat.
Tot ho considerava no res comparat amb Crist crucificat. Un enamorat de Crist.
Com tants i tants a través de la història.
El Papa Francesc, en la primera homilia ens deia que, sense amor a la creu de Jesús, sense acceptar portar la creu de Jesús, podrem ser sacerdots, bisbes, cardenals o Papes…, però no serem deixebles de Jesús.
La creu de Jesús: aquesta és la font de l’amor;, aquest el mirall on ens sabem estimats; aqest és el camí que Crist ens ha marcat i ens demana que l’acceptem. “Si voleu ser deixebles meus…”
Tant de bo que cada u de nosaltres ens decidim a caminar pel mateix camí.
Si tires la pedra perdràs el cor!
