Diumenge 5 Ordinari
Tornem a escoltar la Paraula de Déu: acollim-la de veritat.
Ella serà la llum del nostre caminar. I el goig de la nostra vida.
La vida de cadascú de nosaltres té com a dos actes. I tant de bo que els tingui.
Acte primer. És una crida de Déu. Escoltem les lectures
Isaïes, pobre, ignorant, dèbil… és cridat per Déu per a una missió.
Els apòstols, més pobres encara, ignorant s i dèbils…van ser també cridats.
Cada u de nosaltres (no som pobres, ignorants, pecadors…?) També som cridats.
- Déu ha pensat en nosaltres. Hem estat eternament en el pensament de Déu.
- Ens ha cridat a la vida, al baptisme, a ser fills seus estimats.
- Ha fet que creguéssim en ella, que rebéssim formació cristiana.
- Ens ha cridat a l’Eucaristia, a la seva amistat íntima.
- Potser hem sentit la crida a ser apòstols seus, a donar-ne testimoni.
- Ens ha cridat a que visquem com ell, al seu estil.
- Ens ha donat una missió en la nostra vida familiar, professional: la missió d’aportar alegria, pau, de transformar el nostre món.
- Ens ha cridat a cada u de nosaltres, com a la nineta dels seus ulls.
- Tots nosaltres hem viscut aquest primer acte de la nostra vida. Déu, el protagonista.
Acte segon. Els protagonistes? Nosaltres. L’acte es titula: fidelitat.
La vida del profeta Isaïes va ser de fidelitat a la seva missió.
La grandesa dels apòstols els ve d’haver estat fidels a la crida de Déu.
I nosaltres?
- És veritat que potser no hem estat prou fidels: baixem el cap.
- Però si estem avui aquí i escoltem amb atenció, és perquè volem ser-ho.
- Ser fidels és la cosa més gran que podem fer, per a nosaltres, per als fills, per al món.
- Mantenir la fe en Déu, en mig d’un món secularitzat.
- Escoltar la Paraula de Déu cada diumenge i fer-ne un propòsit de vida.
- Rebre amb il•lusió els sagraments de l’Eucaristia i la Penitència…
- Ser fidels al vostre matrimoni i als fills –o a la nostra missió de sacerdots- sense cedir a temptacions de desànim ni a les dificultats que ens vénen.
El segon acte, en què nosaltres som els protagonistes, s’ha d’anomenar fidelitat.
Fidelitat és el “cognom” de Maria… el cognom de tot bon cristià.
- Ho va ésser dels sants. Del nostre bisbe màrtir Huix, que aviat serà beatificat. Fidel.
- Del beat Francesc Castelló: jove fidel
Tant de bo que avui nosaltres, petits i grans (pobres, si voleu, i pecadors, sapiguem fer –Déu ens ajudarà a complir-lo- un propòsit de més gran fidelitat. Hem dit que en el segon acte nosaltres som els protagonistes. En realitat, protagonista continua sent-ho Déu.
Ells ens anima, ell ens ajuda, ens empeny, ens fa costat… Ha pensat en tot.
Que l’Eucaristia que ara rebrem sigui la nostra força per a ser fidels
M’has atrapat
