Festa de la Sagrada Família
L’Església celebra avui, després del dia de Nadal, la festa de la Sagrada Família de Natzaret: Josep, Maria i Jesús.
Ens fa pensar en que la família és la institució més antiga, més natural, més necessària, més actual, més fonamental per a la vida, per a la pau.
En la família hem començat a veure la llum, hem rebut la vida, ens hem sentit estimats i hem après a estimar.
La família de Natzaret és el model de tota família. Mirant Josep, Maria i Jesús, entenem fàcilment, cada membre de la família, com hem de comportar-nos perquè hi hagi pau i benestar a la nostra llar.
Curiosament, l’evangeli de la Missa d’avui, ens parla de les dificultats que, des del començament, va tenir la família de Natzaret. No és solament la pobresa i marginació que envolta el naixement de Jesús. Tot just nat, l’infant es veu perseguit per Herodes, que vol matar-lo. La família de Natzaret es forçada a exiliar-se a un país estrany.
També avui, en la nostra societat actual, la família es veu perseguida, atacada. Molts infants, fins i tot abans de néixer, són assassinats en el sí de la mare. En els nostres “Estats de Dret”, a les persones més innocents i dèbils no se’ls dóna ni el dret a viure. En la persona dels “no nascuts”, el mateix Jesús es veu perseguit.
Fins i tot, la mateixa família natural, un home i una dona que s’estimen per sempre i s’obren al do de la vida, es veu menyspreada per la seva equiparació a altres tipus d’unió, que, tot i merèixer respecte i atenció, com la mereix qualsevol persona, no seran mai la família portadora de vida, que Déu ha volgut i la humanitat necessita.
Preguem, doncs, avui per les famílies, per les nostres famílies. La pregària en família reforça sempre l’amor i la comprensió, la pau i la bondat que cal entre tots els membres, l’esperit de servei, la capacitat de perdonar i demanar perdó, que és manifestació de la humilitat i noblesa de tota persona.
Precisament, sant Pau, en la segona lectura d’avui, ens ha parlat d’aquestes virtuts, tan necessàries sempre, però més encara en el sí de la família:
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona.
En el si de la família es construeix la pau del món. En el si de la família, l’amor creix sempre: en les alegries i en les penes, en la salut i en la malaltia, en la prosperitat i en l’adversitat. Tots els presents en teniu experiència. També en les petites crisis que poden venir respecte a la convivència dels esposos i de pares i fills. Aquestes crisis, quan hi ha humilitat i noblesa, quan hi ha amor autèntic, se superen i són motius d’una alegria nova, renovada, més profunda, més gratificant.
Que la família de Natzaret, al temps que és el model de tota família, ens doni la força i l’encert per fer de les nostres famílies les autèntiques promotores de la pau i del benestar en el nostre món.
